El mantra de la desestacionalització del turisme continua i la majoria d’institucions que tenen competències en turisme continuen fent propostes per tal de poder allargar la temporada. Com sempre dic, la desestacionalització és possible sobretot en dos supòsits: en entorns urbans, que és on els recursos i els serveis turístics poden estar funcionant tot l’any o bé, en apostes concretes en què més que turistes ens poden visitar, professionals que venen a treballar o a perfeccionar la seva tècnica i a més gasten diners a la destinació: esportistes, productores cinematogràfiques, congressistes. 

Hi ha però, un element clau quan parlem de desestacionalitzar i que no el tenim ben resolt: tenir l’oferta turística endreçada.

És absurd voler desestacionalitzar el turisme a l’Empordà sense tenir la nostra oferta ordenada.

En temporada d’estiu, l’oferta privada i pública és madura i ja està ordenada. La maquinària funciona. A l’estiu tota l’oferta està disponible de manera permanent —hotels, restaurants, museus, oferta d’oci, etc.— bàsicament per què el volum de visitants és molt gran. 

El problema el tenim fora de la temporada alta. Quan la «massa» no fa vacances. Aquí és quan les coses comencen a anar malament. Molta de l’oferta turística o bé es tanca, o bé es redueix i ja no està disponible tots els dies ni tots els horaris. Però això no s’explica. És normal. Amb menys volum, menys oferta disponible.

D’aquí que les ciutat siguin el marc ideal per desestacionalitzar ja que disposen de per se, d’una massa crítica suficient que fa que l’oferta es pugui mantenir encara que el volum de turistes sigui menor. Però som una destinació amb una única ciutat amb població estable durant tot l’any i en canvi, tenim molta oferta concentrada en zones amb poca població estable.Bàsicament a la costa, però no només.

El problema és doncs que més enllà de la demanda (els visitants que vinguin), no és clar que tinguem prou oferta fora de temporada. I això és un problema a l’hora de desestacionalitzar. No es tracta d’incrementar el nombre de turistes si no sabem si tenim prou oferta per a ells. 

Per tant, apostar per atraure turistes en temporada baixa sense tenir ordenada l’oferta, sense saber què hi ha disponible i què no, què és obert i què és tancat, no té cap sentit. I aquí, la responsabilitat no és del privat sinó de les administracions que es dediquen a promoure la destinació.

Les administracions però, tiren pel dret i es dediquen a promocionar la destinació sense tenir en compte el tipus d’activitats que es poden fer depenent de la temporada de l’any. Venen l’oferta sense tenir garantit si aquesta oferta existeix realment en períodes de temporada baixa. 

No hi ha un verdader coneixement de «què es pot fer» en els mesos més fluixos de l’any. Hi ha desconeixement dels equipaments, les activitats i els serveis que estan disponibles.

Es comunica la destinació sense saber si l’experiència de marca estarà satisfeta.

És imprescindible ordenar tota l’estructura turística disponible fora de temporada si el que es vol és desestacionalitzar. Cal tenir molt clar quina és l’oferta de la nostra zona en temporada alta i quina és l’oferta en temporada baixa. 

D’aquí la importància per exemple de la nova guia Figueres Meeting Point, on s’exposa l’oferta disponible de la ciutat i de la comarca al llarg de l’any.

Cal que l’oferta disponible fora de temporada de cada municipi turístic estigui també ben estructurada i ordenada per tal que qualsevol turista pugui consultar la disponibilitat i planificar el seu viatge.

Però més enllà de les administracions, també el sector privat té una responsabilitat. I és que en la majoria dels casos tampoc tenen ordenada l’oferta i encara menys comunicada. Recursos turístics ideals per temporada baixa com l’enoturisme o el turisme de natura més o menys els tenen ordenats, però d’altres més madurs com els nàutics o més emergents com l’oleoturisme encara els queda molt camí per recórrer.

Urgeix doncs, abans de començar a vendre la destinació i d’intentar captar turistes per temporada baixa, en primer lloc cal entendre que en temporada baixa hi ha menys vacances i que, per tant, els turistes són diferents, però també cal saber quina és l’oferta real en temporada baixa i comunicar-la de manera eficient.

Cal diferenciar l’oferta de temporada alta i l’oferta de temporada baixa i no comunicar l’oferta de la temporada alta tot l’any.

Potser és una feina que no lluiex gaire però és imprescindible. És més bonic fer una campanya promocional o un video guai, però no és el que toca.
I un cop es tingui clara l’oferta real de la destinació en cada temporada, les administracions i els particulars  han de ser capaços de reforçar aquells aspectes coixos de l’oferta. No en som conscients però hi ha molts buits en l’oferta turística en temporada baixa. I si no s’omplen, és difícil desestacionalitzar. El que ens visita té unes necessitats que si no les troba anirà a un altre lloc. 

L’objectiu hauria de ser que, sigui a l’època que sigui, hi hagi una estructura turística suficient per estar a l’alçada d’una veritable desestacionalització turística.

Hi ha molt camí a córrer, però el primer pas sens dubte és ordenar abans de comunicar.