No descobreixo res de nou si faig l’afirmació que la nostra comarca és coneguda per la seva riquesa paisatgística, el seu ric patrimoni i la seva gastronomia (entre molts altres aspectes). I que aquest entorn privilegiat s’hi ha de sumar el valor afegit d’una llarga tradició turística. Un relat, l’Empordà turístic, iniciat a finals del xix, i el primer terç del xx per la burgesia catalana, més tard mitificat pel boom del turisme dels anys seixanta i les figures com Dalí. Tot això fa que la nostra comarca sigui una destinació turística popular, però alhora aquests fets també provoquen efectes negatius, com ara la degradació dels ecosistemes, l’augment dels preus i la gentrificació dels pobles costaners. En aquest context i en plena crisi climàtica, fer una aposta pel turisme regeneratiu pot ser una opció d’alt valor a la vegada que respectuosa socialment i mediambientalment. El turisme regeneratiu té com a objectiu la regeneració dels ecosistemes i la preservació de la cultura i el benestar de les comunitats locals. Això significa que el turisme regeneratiu se centra en la protecció dels recursos naturals i culturals de la zona, i en la millora de la vida de les persones que hi viuen. És a dir aquesta, és una fórmula que busca un equilibri entre el turisme i la conservació dels recursos.

A la nostra comarca els recursos hi són, hi ha una gran varietat de possibles activitats que es poden fer dins del marc del turisme regeneratiu. Per exemple, per als amants de la natura i els esports a l’aire lliure: el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural de l’Albera. Per als amants de la cultura: la Ciutadella de Roses, el Museu Dalí, Sant Pere de Rodes, el Museu del Joguet, els dòlmens, la el romànic, etc. Per als amants de la gastronomia no diré noms, però crec que l’oferta és clara i de gran prestigi. 

El turisme regeneratiu cada cop és més present i va guanyant terreny en molts espais. En aquest cas tenim dos exemples propers que ens demostren que pot esdevenir també un model d’èxit per a la comarca. En primer lloc, el Priorat, comarca de la província de Tarragona, que ha estat capaç de convertir-se en un exemple de turisme regeneratiu gràcies a la seva aposta per la sostenibilitat i la preservació del seu patrimoni natural i cultural. El Priorat ofereix als visitants activitats relacionades amb la viticultura, la gastronomia local i el patrimoni cultural, amb l’objectiu de promoure la conservació dels seus espais naturals i la millora de les condicions de vida de les comunitats locals. Això ha permès que el turisme sigui una font important d’ingressos per a la zona, alhora que es preserva el seu patrimoni natural i cultural. En segon lloc, el Parc Nacional de les Cevennes, situat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, a França, és un clar exemple de turisme regeneratiu. Aquest parc ha estat capaç de desenvolupar un turisme responsable i sostenible que promou la preservació dels seus espais naturals, alhora que millora la qualitat de vida de les comunitats locals. El parc ofereix als visitants activitats relacionades amb la natura i el patrimoni cultural de la zona, com ara senderisme, ciclisme, descoberta de la gastronomia local i visites a les aldees tradicionals. Això ha permès que el turisme sigui una font rellevant de desenvolupament econòmic per a la zona, sense que això suposi un perjudici per als seus espais naturals o la seva biodiversitat.

Així doncs, si ens fixem en casos d’èxit i si tenim present que el turisme regeneratiu també té en compte l’impacte social, és a dir, es promouen activitats que involucren les comunitats locals i fomenten la seva participació en el turisme, com ara tallers de cuina tradicional, visites a cooperatives o activitats esportives organitzades per associacions locals, l’aposta de valor per aquesta modalitat és clara. A través de la protecció dels ecosistemes, la preservació de la cultura i el benestar de les comunitats locals, el turisme regeneratiu pot ajudar a mantenir la bellesa i aquesta «autenticitat» empordanesa. Cal treballar per sensibilitzar els professionals i el públic en general sobre el turisme regeneratiu. Cal doncs gestionar el turisme perquè el seu impacte millori la conservació, restauració i regeneració dels espais naturals, agrícoles, culturals i patrimonials. En aquest context és vital fomentar un turisme regenerador, sostenible, de qualitat i únic a través d’estratègies de comunicació arrelades al territori; promoure una economia regenerativa amb productes de proximitat, i sensibilitzar sobre les necessitats d’espais anuals i participatius per examinar les dinàmiques del turisme social.

Apostem-hi?