Les tenim aquí i no per previstes menys alarmants. Just al contrari: si les veiem a venir, si les dades, les prospectives i el sentit comú ens les auguren, com pot ser que ens limitem a esperar que plogui (o que no faci vent) i creuar els dits, abans d’emprendre veritables i efectives mesures de prevenció? 

Instal·lats en una societat consumista en la qual ens sembla natural consumir aigua provinent de centenars o milers de quilòmetres, envasada en plàstic que en el millor dels casos és dipositat a un contenidor de reciclatge i en el pitjor llençat al medi ambient, contaminant de mars i muntanyes; en la quals ens sembla natural instal·lar piscines arran de mar o consumir territori amb segones i terceres residències desocupades bona part de l’any, ens astorem que la meteorologia (o els deus dels cels de torn) no sigui complaent a la nostra voracitat de recursos i no ens continuï fent caure del cel la pluja que ens cal, i cerquem en la ciència noves formes de saquejar la natura. I això s’acaba. És urgent i imperiós un canvi d’actituds, si no volem que a curt termini, aquest mateix estiu, els camions cisterna hagin de transportar aigua de boca a bona part dels pobles de la comarca, o veiem l’Albera cremar per una banda o altra. Si no volem que a mitjà termini esdevinguem una comarca limitada en la seva activitat agrària, abocada al monocultiu del turisme, cal tornar a la cura del que és de tothom i al respecte per la natura i les seves normes: l’ús racional i solidari de l’aigua, la cura de camps i boscos, la presa de consciència de les pròpies responsabilitats alhora que es demanen responsabilitats als altres. I certament, per a grans problemes estructurals calen respostes globals: però no s’hi val a dir que és un problema planetari mentre llences una burilla per la finestreta del cotxe, o exigeixes que l’Ajuntament netegi els voltants de la teva finca quan tens el jardí fet una jungla. Totes tenim el deure moral de contribuir-hi. També l’oportunitat de ser part de la solució: s’acosten les eleccions municipals i és l’ocasió de portar en primera persona a les diferents llistes la preocupació i compromís amb el medi ambient del teu poble i de la comarca, de demanar que s’incorporin als programes electorals aquelles accions —que no són poques— que es puguin fer des de cada municipi. L’únic que no s’hi val és posar-se de perfil, o remugar sense fer res i carregar les culpes als altres. Les emergències són aquí.