L’habitatge és un dels elements clau a la vida de les persones. El lloc on vivim és un dels condicionants més grans de les nostres vides. Les polítiques d’habitatge són de les més transversals i les que poden tenir una afectació més clara en el dia a dia de les persones.

És per aquest motiu que m’esgarrifa pensar com s’ha permès que les polítiques d’habitatge d’aquest país hagin estat (i, en gran mesura, estiguin) basades i centrades en l’emergència i l’assistencialisme. Per poder parlar amb propietat sobre això i fer-ho de manera més concreta, utilitzaré la tasca que hem realitzat al govern des de la nostra regidoria d’habitatge.

Per començar, ens vam trobar que l’Ajuntament no estava aprofitant totes les competències que té en habitatge i, per exemple, tenia l’Oficina Local d’Habitatge cedida al Consell Comarcal. Com pot ser que com a Ajuntament estiguem renunciant ni que sigui a una sola capacitat que puguem tenir sobre un tema que afecta a tots els ciutadans com és l’habitatge? Això només s’explica pel que comentava en el paràgraf anterior: hi ha un gran nombre de partits polítics que es pensen que les polítiques d’habitatge només poden anar encarades a la gent més necessitada i no al conjunt de la població i, per tant, no hi veuen interès.

Ens vam trobar amb la regidoria d’habitatge totalment desestructurada, amb menys poder i responsabilitats de les que hauria de tenir i amb una visió de les polítiques que podia fer molt limitada. Una de les tasques ha estat canviar aquesta visió i posar les bases d’una política d’habitatge que sigui ambiciosa i que vagi més enllà de la resposta a l’emergència.

Així, un dels objectius que ens vam marcar va ser aconseguir recuperar totes les competències en habitatge que pot tenir la ciutat i hem aconseguit recuperar l’Oficina Local d’Habitatge. Calia dignificar la regidoria i dotar-la d’eines per poder implementar unes polítiques transversals i realment transformadores.

Un altre element que ha estat prioritari en la nostra acció al capdavant de la regidoria ha estat el d’augmentar el parc públic d’habitatge. L’única manera de fer que els preus en habitatge siguin dignes i assolibles per a totes les persones és fer que el sector públic sigui un element més dins d’un mercat totalment privatitzat que no té cap mena de competència que faci que els preus no siguin desorbitats.

En aquest sentit, vam arribar i s’estaven gestionant 46 pisos. Avui en dia podem parlar d’una gestió de més de 150 pisos (que no només estan destinats a l’emergència) i gràcies a l’obtenció dels fons Next Generation hi ha més de 250 habitatges amb pressupost assignat que seran de gestió directa de l’Ajuntament. Som conscients que és un nombre limitat, amb tots els pisos que hi ha a Figueres, però pensem que s’està treballant en la bona direcció i que si el percentatge de parc públic es va augmentant, l’impacte que podria tenir sobre el mercat immobiliari seria significatiu.

Finalment, m’agradaria destacar el projecte de la subvenció a petits propietaris per a la reforma de pisos a canvi que passin a formar part de la borsa de lloguer social. És la demostració perfecta de la transversalitat de les polítiques d’habitatge i com han d’anar encarades a dinamitzar el parc d’habitatge de la ciutat fent suport als petits propietaris i aconseguint també que l’accés a l’habitatge estigui a l’abast de tothom i els preus no siguin abusius, com passa avui dia.

No hem de permetre mai més que les polítiques d’habitatge no siguin per a tothom.