Com ja deia a l’article anterior, es mantenen i s’agreugen els problemes socials (violència de gènere, picabaralles polítiques, enfrontaments partidistes, evolució del canvi climàtic,  terribles desigualtats socials, nivells de pobresa, guerres, sequera per  manca de pluges...). Com a contrapartida, els avenços de les noves tecnologies i de la medicina amb els descobriments de fàrmacs esperançadors, la potenciació de les energies renovables, etc.  

Tanmateix, però, vull focalitzar l’atenció en aniversaris d’esdeveniments i personalitats, tot al servei de dedicar un record actualitzat a fets i persones que han marcat una fita, sempre com una selecció o una antologia incompleta o, fins i tot subjectiva, susceptible sempre d’ampliar i aprofundir mitjançant les noves tecnologies. Heus aquí un petit repertori, insisteixo, incomplet i centrat, sobretot, en casa nostra. 

En clau política, destacaria tres fets que van marcar una fita a la història del respectius països i algun més: l’assassinat de J. F. Kennedy (22-XI-1963) i de l’almirall L. Carrero Blanco (20-XII-1973) i el cop d’estat (IX-1923) del general M. Primo de Rivera amb una dictadura que dissortadament durà fins al 14-IV-1931.

En clau cultural, els 50 anys dels estatuts fundacionals de l’AILLC, del traspàs de tres figures universals: el pintor  malagueny P. Ruiz  Picasso (8-IV-1973) , el poeta xilè P. Neruda (23-IX-1973) i el músic català P. Casals (22-X-1973). D’aquest darrer  (vegeu: hora nova VI-2021) em plau reproduir de nou un fragment del seu discurs a l’ ONU el 24-X-1971:

«Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare —una dona excepcional, genial—, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, soc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres Nacions Unides. En aquell temps — al segle xi— van reunir-se a Toluges —avui França— per parlar de la pau, perquè el catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...) Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: peace, peace, peace (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.»

 En clau musical, cal destacar el centenari del naixement de dues dives: Alicia de Larrocha (Barcelona 23-IV-I923), cantant, el triomf internacional de la qual fou als EUA  el 1954 com a pianista, i Victoria de los Ángeles López Garcia (Barcelona 1-XI-1923), molt més coneguda com a Victòria dels Àngels, cantant lírica de gran prestigi i projecció internacional.

També cal recordar els 150 anys i el 100 respectivament de tres figures importants en l’àmbit docent. Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 17-VI-1873), pedagoga, impulsora de la renovació educativa, Ramon Trias Fargas (Barcelona 27-XII-1922), que fou catedràtic universitari, economista i polític, fill d’A. Trias Pujol, un dels més prestigiosos metges de la República, i J. Oró i Florensa, (Lleida 28-X-1923), polític, catedràtic universitari i famós especialista en astronomia.

I enguany també commemorem els centenaris dels naixement de dues figures que també han donat i donen prestigi a les arts i lletres de la cultura catalana: A. Tàpies i Puig (Barcelona 13-XII-1923), pintor, escultor i teoritzador de l’art de projecció internacional, i Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida 9-VII-1923), de qui celebrem amb goig els 100 anys de vida. 

En el panorama literari castellà cal no oblidar el 150 anys del naixement de l’escriptor alacantí J. Martínez Ruiz, «Azorín»  (Monóvar 8-VI-1873), potser avui en hores baixes.

Molt més llunyans queden els 400 anys del traspàs del Rector de Vallfogona i els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll.

Quant a aniversaris d’òbits, cal esmentar: els 175è aniversari del traspàs (9-VII-1848) del pensador vigatà J. Balmes, a hores d’ara encara avui poc conegut i reconegut, que, a més, dona nom a l’institut on he impartit docència durant 28 anys (1984-2012); cent anys (27-XII-1923) de l’arquitecte Ll. Domènech i Muntaner, del pintor valencià J. Sorolla (10-VIII-1923) i del filòsof i catedràtic Hermenegildo Giner de los Ríos, germà de Fernando, creador de la ILE,  i els 25 de l’escriptor mexicà Octavio Paz (19-IV-1998).

En l’àmbit empordanès, cal recordar: els 200 anys del naixement de J. Coll i Vehí (4-VIII-1823),  els 100 de F. Estapé (14-IX-23) i els 140 (1883) del figuerenc Francesc Mandri i Vila, creador del popular fàrmac Cerebrino Mandri (proper article).