A finals del mes de febrer passat, es va inaugurar el «Passeig de la Memòria», al passeig Nou de davant del Parc Bosc de Figueres, en homenatge a les aproximadament 400 víctimes que hi hagué durant els bombardejos de la Guerra Civil del 1936-1939. La iniciativa de convertir aquest espai en un lloc de memòria va partir d’una magnífica proposta dels alumnes i professors del Grup d’Enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner de la ciutat, a iniciativa del professor i escriptor Joan Manuel Soldevilla. El lloc era ben adient, ja que fou allà on, el 23 de gener de 1938, es produí el primer bombardeig amb víctimes mortals de la guerra a Figueres. Fou el tràgic inici d’un seguit de bombardeigs del bàndol franquista i els seus aliats que s’intensificaren en els darrers dies del conflicte, per tal d’intentar aturar la gran massa de gent que anava cap a l’exili, i que convertiren la ciutat en la segona població amb més morts (amb xifres absolutes) de Catalunya, després de Barcelona. 

L’Ajuntament assumí el projecte del grup de l’Institut i habilità l’espai com a memorial amb la instal·lació d’una escultura d’Eudald de Juana i 400 peces ceràmiques rodones, col·locades a terra, al llarg de tot el passeig, amb la inscripció del nom de pila de les víctimes. L’espai ha quedat molt bé i no pot deixar indiferent a ningú que hi passi. Ha estat, doncs, una iniciativa molt lloable des de molts punts de vista. Caldria, però, que en algun lloc hi figuressin els noms i els cognoms de les víctimes, ja que ara només hi ha el nom de pila i res més, cosa que no permet la seva identificació personal. Així, ara hi ha una peça ceràmica que diu «Maria», però no podem saber que Maria Lacasa (de 73 anys), Maria Córdoba (de 15) o Maria Peitiví (de 38) foren algunes de les víctimes que, entre d’altres, tenien aquest nom.

Aquesta personalització no és cap detall, és un element substantiu perquè es compleixi una de les funcions bàsiques de tot memorial: la preservació d’una memòria personalitzada de les víctimes. Així s’ha fet en la dotzena llarga de llambordes que hi ha repartides per la ciutat i dedicades als figuerencs que van morir als camps nazis. Hi figuren el nom i els cognoms de la víctima. En el llibre que vaig realitzar sobre aquesta temàtica, Figueres, la Gernika catalana, n’hi ha uns cent vuitanta, de noms complets. Malauradament, en la documentació de l’època, hi ha moltes víctimes desconegudes. Cal tenir present que cada nom és fruit d’una recerca i que aquesta recerca, en tant que es desconeguin aquests noms, no serà closa. La realització del memorial pot precisament contribuir a identificar noves víctimes, perquè posa en actualitat permanent aquesta temàtica que fins fa poc havia quedat desterrada de la memòria ciutadana.