La fauna salvatge, la cinegètica i la protegida,  juntament amb la deixadesa de funcions per part de l’Administració, estan fent avorrir la pagesia. Cansats de patir danys als cultius, destrosses d’infraestructures, de posar en risc sanitari els nostres animals i veure com la viabilitat de les nostres empreses agràries i ramaderes perilla per la manca d’una gestió eficaç de les sobrepoblacions d’algunes espècies, es fa evident que la caça, tot i ser imprescindible, no és suficient tal com es porta a terme. 

La llei vigent de caça és dels anys setanta, quan pràcticament no hi havia senglars, però sí molts més pagesos, més gent als pobles i més caçadors. Tots els governs modifiquen el que els cal quan volen però ara no acaben d’entendre la importància d’un sector primari fort per al país. Aquesta llei diu que els responsables de gestionar la fauna dins una àrea privada de caça (APC) són els caçadors. Però en tenim de dos tipus: el pagès caçador i el que només té la caça com a afició. Dins del mateix col·lectiu tenim visió i consciència diferents dels danys de fauna. Això fa que la responsabilitat de gestió sigui diferent segons les APC, i que es puguin produir conflictes entre la pagesia i el col·lectiu de caçadors. Aquí és on l’Administració hauria de tenir la valentia i el seny suficients per fer la seva feina. Si hi ha danys, s’ha d’actuar!

En algunes demarcacions, tant els Serveis Territorials del Departament com els Agents Rurals i els caçadors fan el que poden però, en d’altres, això no passa. La llei és injusta, no perquè no obligui els caçadors a caçar, sinó precisament perquè els fa responsables a ells. 

Cal una llei catalana de caça? Sí, si es redacta escoltant els que pateixen les greus conseqüències de les sobrepoblacions de senglar, conill, cabirol, cèrvol..., i no només els tècnics experts. 

A més, que un de cada tres accidents de trànsit sigui provocat per la fauna salvatge és motiu suficient perquè socialment reconeguem el problema greu que suposa. I no val a dir que es desconeix  la densitat de senglars o cèrvids que hi ha en una zona concreta. És un menyspreu a la feina de les persones que es dediquen a fer censos i controls poblacionals. No n’hi ha prou amb posar un cartell d’advertència als punts més perillosos de les carreteres. Els accidents i els danys s’han de prevenir, no d’advertir.

A tall d’exemple, fa més de deu anys que hi ha una comissió de seguiment del cèrvol al Ripollès-Berguedà. Està documentat que mai se’n caça un nombre suficient. És a dir, que es constata i certifica que no es gestiona correctament la fauna. El resultat són unes gràfiques i un informe que dorm al calaix d’algun responsable polític que no vol fer treballar a qui ha de fer la feina. Es fan esforços per tenir les dades correctes però si no s’apliquen les mesures adients, s’estan llençant diners públics.

La pagesia hi hem posat voluntat i temps per participar en taules de treball, hem proposat solucions, hem assistit a centenars de reunions, formacions, etc., i hi continuarem sent per trobar un consens, però només amb papers i reunions no es redueix la sobrepoblació de fauna salvatge. La pagesia diem prou, i la resta de la societat ha d’estar al nostre costat si volem continuar gaudint de productes de proximitat i d’un territori equilibrat i endreçat. Calen solucions ja!