«Vivim temps convulsos amb canvis de tota mena: tecnològics, socials, econòmics, geopolítics, culturals (...). Si volem avançar, necessitem organitzacions capaces de canviar a un ritme més ràpid que el ritme del nostre entorn». Afirmava Genís Roca en un article a VIA Empresa que recomano, «La hipòtesi de la Reina Vermella». Com abordar aquest repte? Per fer-ho cal posar fil a l’agulla, el primer pas: iniciar processos d’escolta activa amb els públics i crear espais i condicions centrades en innovació ciutadana orientada a l’acció. És a dir, fa falta donar suport i facilitar l’articulació d’un ecosistema per abordar de forma conjunta els reptes d’alta complexitat que com a societat tenim per davant.

Crec fermament en la necessitat de capgirar les institucions per garantir-ne la mateixa supervivència. Com fer-ho? Abans de tot haig de dir que no existeix una fórmula màgica i universal, ja que la mateixa naturalesa i la diversitat de les entitats socials, culturals, esportives és diferent i variada. Tot i això, sí que es pot seguir tot un procés aplicant tècniques, eines i metodologies existents en altres camps, que crec ens poden servir de referents. Ara fa dues columnes parlava d’Olot i de com la ciutat i la comarca viuen un procés d’innovació; al gener parlava de Barcelona i de la necessitat d’incorporar els drets culturals, i aquest mes voldria parlar de Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Les dues són ciutats que, entre altres, comparteixen un model d’instal·lacions que són referents en la innovació ciutadana. Estic parlant del Citilab de Cornellà, que es defineix com un laboratori ciutadà que democratitza la innovació al territori i promou la societat del coneixement, i el Coboi lab, que es defineix com el laboratori d’innovació i experimentació pública per fer front a reptes urbans de Sant Boi i el seu territori.

De la mateixa manera que s’ha fet al Baix Llobregat, és important organitzar i activar l’ecosistema d’innovació amb el focus en la innovació ciutadana, tant en les seves pràctiques com en els resultats. Perquè, per respondre als reptes actuals, necessitem un ecosistema actiu, ric i divers que impliqui la ciutadania. Repensar les institucions posant el focus en la innovació social i ciutadana és essencial per a la mateixa continuïtat de les institucions socials i culturals, i per mi ho és per diverses característiques: en primer lloc, és una metodologia ja validada; en segon lloc, és una metodologia oberta i d’accés lliure i universal; en tercer lloc, perquè es pot incorporar a tots els àmbits (cultural, educatiu, digital, econòmic, etc.), però sobretot perquè quan parlem d’innovació ciutadana la situem en el marc de la innovació de Quíntuple Hèlix, que suposa la superació del model tradicional de Triple Hèlix (administració pública – centres de coneixement i recerca – empreses i professionals). Aquest model s’amplia primer amb la Quàdruple Hèlix, sumant competències, sabers i palanques des de la societat civil (ciutadania organitzada i no-organitzada) i incorpora també la Cinquena, això és, les condicions i particularitats del territori, el mateix context situat en què es genera la innovació.
L’èxit de la innovació des de la Quíntuple Hèlix es basa en la suma de diversitat i la complementarietat entre agents i a no fer un repartiment de rols parcel·lat entre les diferents hèlixs, sinó afavorir els fluxos, interaccions i relacions mixtes-híbrides entre elles. En aquest sentit, és fonamental desplegar tot el potencial de la ciutadania com a agent coproductor d’innovació, que podria introduir canvis més disruptius en la manera d’abordar els processos d’innovació i de buscar, i tal vegada aconseguir, un altre tipus de resultats.

Flexibilitat, obertura, permeabilitat, connexió, accessibilitat, reapropiació, diversitat i territori; aquestes característiques dels espais d’innovació ciutadana són les que hem d’incorporar a les nostres institucions. Tot i que, com deia a l’inici de la columna, no hi ha una fórmula màgica, cal intentar-ho, no podem oblidar que els mateixos de sempre fent el de sempre ens porta a la involució, i en un entorn marcat pels canvis constants i ràpids, a més a més de la inestabilitat i la incertesa, o canviem i evolucionem o ens extingim.