Aquest passat diumenge es va fer la —ja!— 26a edició de la Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla. La primera fira de l’any a la comarca, com diuen els d’Espolla, cita imprescindible ara i en el seus anys primerencs no només per als afeccionats a l’oli, l’olivera i derivats, sinó també per als addictes (que n’érem multitud) a la mítica trobada de cantadors, que va marcar una fita en la recuperació de la música improvisada a Catalunya.

La fira ha anat creixent i incorporant al seu programa no només els elements associats a la comercialització de l’oli, l’olivera i els productes vinculats, sinó també els aspectes culturals, reivindicatius i d’arrelament i reivindicació del territori. De connexió amb la terra, amb el cicle de la natura, amb els nostres orígens. La fira és l’espai de provisió de l’oli per a l’any, l’oli excel·lent amb denominació d’origen protegida de l’Empordà, de les oliveres centenàries i de les varietats autòctones argudell i corbell, però també un espai de retrobament de gent de la comarca, i la gent d’un i altre costat de l’Albera, amb els nordcatalans que tradicionalment arriben pel coll de Banyuls.

Des de fa uns anys, però, primer amb l’excusa de la covid, més tard amb la del terrorisme i ara amb la de la migració, els estats espanyol i francès procuren tallar els passos entre el nord i el sud, policialitzant-los, militaritzant-los i impedint el dret al lliure desplaçament de les persones. Un dret europeu i un dret humà. L’any passat, amb motiu de la fira, el col·lectiu @Esborrem (la frontera) va remoure les pedres per tal de permetre de nou la lliure circulació, l’accés a Catalunya Sud i la Fira d’Espolla. L’Estat francès les va tornar a col·locar, malgrat les persistents mobilitzacions i actes de protesta populars i institucionals al coll de Banyuls i al Parlament Europeu.

Enguany s’han superat. Divendres, amb el sol ponent, es van retirar de nou les pedres, una de les quals ha esdevingut un nou monument a Espolla, que durant la Fira de l’Oli ha estat engalanat per les inscripcions de centenars de persones que han volgut deixar sobre la pedra el testimoni del seu rebuig a la barrera que els estats volen alçar dins els Països Catalans. Vegeu-ne, si podeu, les imatges. I admireu i aplaudiu la gesta d’aquests artistes. Perquè el monument d’Espolla és un monument a la persistència, a la constància, al poder popular. Perquè com diu el col·lectiu @Esborrem, tants cops com ho tanquin, ho obrirem. No hi ha fronteres per a la llibertat. Visca el nou monument d’Espolla!

P.S:Des de dilluns 23 de gener el Coll de Banyuls torna a estar tallat. Els estats, que triguen tant de donar respostes per ajudar les persones, són molt diligents a defensar les que creuen que és el seu territori.