Si al passat segle xx els drets a la salut i a l’educació eren polítiques clau per promoure la igualtat per a tothom, crec que en el segle xxi la política cultural ha de contribuir de manera important a l’eliminació de la desigualtat i a l’ampliació dels drets i oportunitats de la ciutadania. Es fa necessària una aposta valenta i capaç d’integrar de manera més decidida la pràctica de les arts en el sistema educatiu, la importància creixent del coneixement en la dinàmica d’innovació o la vinculació entre el progrés científic i la vida cultural en totes les seves manifestacions. Per mi aquestes són maneres de promoure més equitat i igualtat en la societat actual, elements fonamentals de la societat per generar les mateixes oportunitats de felicitat humana. En aquest marc i sota aquest propòsit no podem obviar que els vincles entre cultura i educació, cultura i tecnologia, cultura i innovació, i cultura i ciència són nous àmbits estratègics de la política cultural que hem d’impulsar avui per assolir una vida democràtica plena per a tota la ciutadania.

I és en aquesta línia que em vull centrar en un exemple també proper ( la darrera columna posava la mirada a Olot ) i fixar la mirada a la nostra capital (la del país, Barcelona), que ha desplegat al llarg d’aquests darrers quatre anys el que s’ha anomenat Pla de drets culturals de Barcelona. Un pla que ha desenvolupat una estratègia transversal per afavorir la ciutadania cultural i l’impuls de la creació i la recerca en què la defensa dels drets culturals està aliada indissolublement amb la de la resta dels drets humans: civils, polítics, socials, econòmics i ambientals. Els programes i polítiques públiques impulsats per aquest pla s’han desplegat al llarg de cinc qüestions estratègiques clau que hi donen sentit: en primer lloc, fomentar l’accés a les programacions culturals en condicions d’igualtat, sense discriminació de classe, origen o gènere; en segon lloc, la creació per enfortir i impulsar els creadors i les creadores de la ciutat per desplegar i impulsar la seva carrera en condicions dignes; en tercer lloc, les pràctiques culturals per poder reconèixer el paper de la ciutadania com a agent cultural i el seu dret a l’autorepresentació i a la participació en la vida cultural a la ciutat; en quart lloc, la comunitat per reforçar el paper articulador de la cultura en el capital social de la ciutadania cultural activa, lliure i participativa, i, en cinquè lloc, propiciar marcs oberts per participar en la presa de decisions de la vida cultural de la ciutat des d’una perspectiva pública, publicoprivada i publicocomunitària.

En aquest marc s’han impulsat un total de nou mesures per garantir els drets culturals a la ciutadania de Barcelona: cultura als barris i acció comunitària, dret a les pràctiques culturals i noves centralitats; cultura de base i sectors culturals, dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural; cultures populars, dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de participació i cohesió social; cultura i educació, dret a la participació cultural i a l’educació i pràctica artística al llarg de la vida; cultura feminista, dret a una cultura diversa i equitativa; cultura i espai públic, dret a l’accés i a la participació cultural al carrer; cultura i drets digitals, instruments i polítiques per a l’accés al coneixement, la transparència i la innovació digital; museus de ciutat, innovació, educació i dret a participar del patrimoni cultural de Barcelona, i, per últim, biblioteques de Barcelona (Pla director 2030), dret a la lectura, a l’accés a la informació i al coneixement i foment de noves pràctiques creatives. I ha desenvolupat accions com Culturopolis un esdeveniment obert als agents culturals locals i internacionals i al conjunt de la ciutadania de Barcelona que sota el propòsit de transferència de coneixement i el foment de les relacions entre la pràctica i la recerca, va esdevenir al llarg de tres dies un ecosistema fantàstic de trobada per reflexionar i debatre sobre els drets culturals, per pensar sobre com es concreten i per imaginar i trobar mecanismes que els impulsin i els garanteixin. A partir de posar en marxa espais de trobada i diàleg entre pràctica cultural i artística, programar diverses ponències inspiradores, i presentar casos d’èxit i l’articulació d’espais informals per conèixer els projectes i les recerques seleccionades per l’organització podem afirmar que l’esdeveniment va ser tot un èxit.

Al meu entendre, la cultura és un bé essencial que s’ha de garantir igual que la sanitat o l’educació i, en aquest sentit, cal aprofundir en la implicació de la cultura en els principals objectius socials de les persones que ens governaran els pròxims quatre anys municipalment, comarcalment i provincialment. Entenc que de forma paral·lela a la sostenibilitat, igualtat, integració social, cooperació, canvi demogràfic, educació, innovació, transformació social, impuls econòmic i de l’ocupació, la cultura ha d’esdevenir un dret. D’aquí els meus desitjos que aquest 2023 sigui un any on el dret a la cultura sigui un dels eixos prioritaris de les propostes electorals. Bon any i feliç cultura per a tothom!