L’any nou porta tres dies de vida. Ha heretat molts temes i problemes de l’anterior. Amb tot, com que encara estem en clima nadalenc, a mig camí entre la ressaca de les celebracions del Cap d’Any i les il·lusions reials que no són més que reals o imaginàries, cal pensar el que serà aquesta durada de 12 mesos. Reprenent el fil del darrer article, ben segur que s’aniran commemorant i celebrant aniversaris de personalitats i d’esdeveniments, sense oblidar que és any d’eleccions municipals, autonòmiques i potser generals i catalanes. Com també deia el mes passat, hi ha tres problemes socials molt punyents, amb connotacions de gran abast, ja que ultrapassen, fins i tot, l’àmbit econòmic, social i ambiental per esdevenir d’àmbit humanitari i ètic. Són:

1. Caixabank
2. Bicicletes i patinets
3. Manca de civisme

Tots tres comparteixen un comú denominador: persones afectades per falta de sensibilitat d’entitats, d’organismes o de recursos. Dels dos primers ja n’he parlat a bastament en moltes ocasions, però no puc evitar insistir en la gravetat d’ambdós.

Del primer voldria saber, com a filòleg i professor de llengua, el canvi que ha suposat substituir els verbs en forma d’infinitius: «parlar, fer, dir», pels pronoms personals: «Tu. Jo. Nosaltres». Aquest canvi ha suposat una millora? En absolut: les cues segueixen igual, incrementades a finals de cada mes; moltes oficines tancades; moltes poblacions no en disposen per operar; els caixers automàtics són zones d’alt risc...

Del segon també cal prendre consciència de per què per ara no es veu una solució humanitària a mitjà termini. Cada dia hom observa que les infraccions són nombroses: faig des d’aquesta modesta tribuna una crida a respectar les normes de circulació i als ajuntaments perquè controlin més i millor la mobilitat viària de bicicletes i patinets que circulen a gran velocitat, se salten els semàfors en vermell, passen per voreres quan disposen de carril bici... És també un problema molt seriós.

I del tercer, la manca d’educació, la degeneració de principis ètics de comportament que en el seu màxim exponent arriba a la grolleria, discussions, baralles i agressions de tot tipus, faltes al respecte, actes incívics i violents: atemptar contra el medi ambient, embrutar voreres i mobiliari urbà, fer cas omís de la normativa. Potser caldrà introduir l’assignatura d’ètica ja des de Primària. Tanmateix aquesta mesura pot ajudar a reduir i anul·lar els tres problemes suara explicitats.

Bé, malgrat aquestes ombres, cal ser optimista i pensar en positiu i que també l’any 2023 ens depararà, segur, avenços científics, lenta i progressiva solució al canvi climàtic, allotjament per als sensellars, la celebració joiosa de festes majors, aplecs, fires, congressos... Tant de bo, esperem i confiem, des d’una perspectiva riallera, que, més aviat o més tard, els embassaments es recuperin; que s’incrementi la qualitat de l’ensenyament a tots els nivells (des de guarderia fins a universitat); que la sanitat mantingui un alt nivell científic amb professionals vocacionals amb sòlida formació; que als mass media apareguin més notícies, si més no, curioses, dolces, i no sovintegin les dramàtiques o tràgiques (accidents, assassinats, catàstrofes naturals, guerres, violacions...) —sembla que la càrrega negativa de tots aquests fets satisfà el morbo inherent a tot individu. No em cansaré de pregonar la creació d’un mitja de comunicació que només informi de bones noves. Em comentaven dos periodistes veterans que malauradament no reeixiria. Cal córrer el risc: llançar el projecte i comprovar el seu èxit o fracàs.

I també, ja en un altre ordre de coses, desitgem fermament que minvin els episodis bèl·lics; que se sigui conscient de les precarietats del 3r i 4t món; que s’escurcin les distàncies entre rics i pobres; que no es malbarati tant de menjar; que els premis literaris no desorbitin les dotacions (penso en el premi Planeta); que augmentin les forces democràtiques i minvin les de l’extrema dreta; que els governants i polítics tinguin una sòlida preparació i molt arrelats els principis democràtics, que permetin a la societat progressar en les seves legítimes aspiracions; que el català vagi recuperant terreny en els diferents àmbits.

Bé. He fet una declaració de principis que pot semblar utòpica, arcàdica, però de fet una facultat humana és poder somiar, poder superar situacions difícils i aspirar a una pau polièdrica familiar, social, econòmica, política, cultural, ambiental, urbana i rural, global des del diàleg, els pactes, la comprensió, la flexibilitat, el respecte, l’acord, la tolerància, i, si cal, emprant la frase: no ho comparteixo però ho respecto.

Acabo recuperant un mot del títol perquè els lectors posin noms i adjectius per acompanyar els punts suspensius amb totes les connotacions addicionals. Estrenem any, sí. Estrenem, encetem tots també noves formes de vida, nous hàbits, nova sensibilitat des de l’ètica, des de la responsabilitat personal, familiar social i professional!