Fa unes quantes setmanes s’anunciava que a l’Ajuntament de l’Escala havia comprat, finalment, el Mas Vilanera i d’aquesta manera tancava el cercle uns anys després de l’adquisició de tota la zona verda que l’envolta.

És indiscutible que el patrimoni històric que representa aquest mas i tot el seu entorn és un actiu per al nostre poble. La posada en valor d’aquesta zona, que fa de ròtula entre l’Alt i el Baix Empordà, sens dubte ens obre un ventall de possibilitats immens en el camí d’esdevenir la capital del centre de l’Empordà, fita que fa anys que reclamem des d’Esquerra Republicana.

El treball global i en totes les direccions i àrees és l’únic camí que ens hi portarà, també des de la patrimonial i cultural. Ara és el moment de trobar quins són els usos que aquest mas ha de tenir per exercir aquesta frontissa. Per agafar aquest caire territorial de comarca i inclús de província que creiem que cal donar-li i valorar la situació estratègica que té l’Escala.

Malgrat això, però, no podem oblidar la dimensió local que també té, i les possibilitats que ens ofereix de recuperació i posada en valor dels nostres orígens escalencs. La zona de Vilanera és una zona rica en paisatge i en història dels nostres avantpassats i les activitats que hi duien a terme. Sovint, oblidem que l’Escala també té un passat pagès, agrícola, i ens centrem únicament en l’activitat al mar. Sense cap mena de dubte el mar, la pesca i tot el que hi té relació són la nostra essència, però no és l’única. La zona de Vilanera és l’última zona de riquesa agrícola que ens queda al poble i trobar l’encaix entre aquest valor i els usos que tingui Mas Vilanera també és molt important. En aquest sentit, i veient experiències d’èxit com la de Castelló d’Empúries, crec que una activitat que es podria lligar també al mas seria la d’uns horts comunitaris. Recuperar l’essència agrícola del nostre poble i lligar-la amb una zona com el Mas Vilanera on es puguin fer activitats com formacions, tallers, exposicions..., vinculades a tota l’activitat dels horts, seria un gran encert. Crear comunitat a través de l’autoconsum de proximitat i el quilòmetre zero, de l’agricultura ecològica, de compartir, de treballar en equip, de fer relacions intergeneracionals i sobretot d’entendre que estem treballant unes terres que sempre han estat terres agrícoles, recuperant els nostres orígens i una part de la nostra identitat, ens acostaria a les nostres arrels. I crec, molt sincerament, que l’espai i entorn del Mas Vilanera és l’espai ideal, a l’Escala, per dur a terme un projecte d’aquestes característiques.

Pensar en global, amb visió estratègica de territori, sense oblidar qui som, d’on venim i on anem. Aquesta és la premissa que ha de regir totes les actuacions que anem fent en la recuperació de l’espai Vilanera. Mirant el futur sense oblidar mai el nostre passat.