Aprendre, compartir, connectar, conèixer i descobrir. Inspiració, treball, aliança, creativitat i amistat. Si hagués de fer una piulada, segurament serien els hashtags que faria servir per il·lustrar el que van significar per mi els nou dies que vaig passar Faberllull d’Olot. Iniciava, aquesta experiència, que la podria qualificar ara de performativa personalment i professionalment el passat dimecres 2 de novembre pensant que serien uns dies de «només escriure» i treballar en la proposta que vaig fer abans de l’estiu a l’organització. Lluny d’això, el Faberllull Laboratoris ciutadans, paisatge i sostenibilitat van ser dies replets d’activitat, d’acció i sobretot de descoberta d’una comarca que es reinventa, es repensa i descobreix ( però també construeix) nous camins.

Segons la web la nostra estada havia de servir per: «(...) A Faber un grup d’experts en laboratoris ciutadans i noves metodologies d’intervenció social cocrearan i debatran per trobar solucions als reptes globals que ens afecten localment» i si bé no hem trobat la solució final (crec que no hi ha una única solució davant un repte així), sí que hem pogut participar activament a diversos esdeveniments paral·lels i complementaris a l’estada: Llocs, repensant llocs per viure, i a les Jornades de govern obert, participació vilatana i resiliència territorial, fer tallers, facilitar accions i un llarg etcètera d’accions. A més a més, ens ha permès conèixer, aprendre i teixir aliances i crear projectes en comú que de ben segur tindran impacte a Olot i l’àrea d’influència. Aquests dos factors, crec que són el primer pas d’un llarg camí per fer conjuntament, els que vam viure a la Faber Llull nou dies i els que habiten habitualment a la comarca. Un camí que ens ha de permetre crear comunitat, donar valor a les persones i descobrir noves solucions.

Tota aquesta activitat em va permetre aconseguir, articular i redactar l’esquema inicial del Toolkit d’innovació i d’emprenedoria, així com descriure les eines i les metodologies per a la seva redacció final; vaig poder fer les primeres passes per desenvolupar un projecte de cultura comunitària i transformació social amb l’Observatori del Paisatge i la resident Clara Nubiola, a més d’una àmplia xarxa de contactes amb persones i entitats per poder-hi col·laborar a diversos nivells. En aquest sentit, l’estada a Faberllull d’Olot ha estat una experiència molt enriquidora professionalment però també personalment. He obtingut l’estructura i les referències del Toolkit que pretenia desplegar incorporant eines i metodologies que desconeixia i he fet amistats que van més enllà de l’àmbit professional. Entenc que una proposta com la residència de Faberllull és una magnífica oportunitat per créixer professionalment amb un equip tècnic que dona suport i acull estupendament, però també esdevé l’espai ideal de treball i connexió amb els diferents agents que actuen al territori, i qui sap si per fins i tot poder crear noves propostes; en el nostre cas dèiem de crear un col·lectiu revolucionari que sota un nom d’alt impacte com The Papades Lab’s impulsi i doni a conèixer laboratoris ciutadans i la seva metodologia per construir de forma conjunta una societat més sostenible i sobretot amable amb les persones.

Dimecres passat (30 de novembre) vaig estar amb una entitat i, gràcies a l’estada al Faberllull, hem pogut teixir aliances i iniciar un projecte educatiu a la comarca però amb visió nacional. Ara ja de baixa emocional per l’estada i amb el cap fred, medito i penso que a Olot i la Garrotxa hi passen coses, entre elles el Faberllul i la seva proposta per reunir persones entorn dels Laboratoris ciutadans, paisatge i sostenibilitat (tot i que també impulsa moltes altres residències, doneu un cop d’ull a la seva web). He pogut veure una capital i una comarca que batega, que té il·lusió i que lluny de deixar-ser guiar pel camí fàcil ( indústria i alimentació ), es reinventa i busca trobar nous camins centrats en l’artesania, la innovació social i la cultura, un model que busca ser sostenible i socialment just. Moltes vegades busquem referents lluny, molt lluny... Hi ha vegades que no cal anar tan lluny. A Olot i la Garrotxa hi passen coses que de ben segur esdevenen referents.