Desembre 2022: balanç de l’any

Crec que és bo fer un breu balanç per àmbits:


Àmbit commemoratiu retroactiu: al llarg de l’any m’han vingut encara a la memòria noves commemoracions obviades involuntàriament en el seu moment: els 175 anys del Gran Teatre de Liceu, els 150 de l’edifici històric de la UB; els 100 de l’arribada del tren a Puigcerdà i fundació del PCE; els 25 de la creació de la Universitat de Vic; a nivell més proper, els 40 de Ràdio Vilafant, els 125 de la Fundació Sant Vicenç de Paüls i els 10 d’Edicions Cal·lígraf. Quant a personalitats: els 10 anys de la mort de F. Estapé (2023: 100 del seu natalici) i Ll. M. de Puig; els 20 del traspàs del gironí Domènec Balmanya, sense oblidar els aniversaris de tres dones emblemàtiques: 150 anys del naixement de F. Bonnemaison i 45 i 30, respectivament de la mort de M. À. Vayreda i M. À. Ferrer Sensat. Altres queden més llunyans en el temps, però cal recordar: els 150 anys del naixement de J. Pous i Pagès i els 120 de C. Fages de Climent, així com també els 210 del naixement del polític figuerenc A. Terrades i els 135 del banyolí Josep Comerma i del guixolenc A. Calvet «Gaziel». I enguany ens han deixat M. À. Bosch i V. Pagès.


Àmbit religiós: a hores d’ara la diòcesi de Girona no disposa de bisbe, pendent del nomenament de Roma. També hom detecta que minva l’assistència als actes litúrgics, sobretot de les noves generacions. És destacable l’ordenació sacerdotal als 62 anys del diaca C. Sánchez Garcia, responsable d’algunes parròquies empordaneses. I també la marxa definitiva de les dues monges del col·legi figuerenc de les Escolàpies, per on han passat moltes i moltes promocions de discents, sobretot noies, des fa 175 anys, curs rere curs.


Àmbit polític: a banda de l’evolució de la política espanyola i catalana (ara molt moguda per la reforma del codi penal), prou reflectida als mass media i a les xarxes socials, enguany cal subratllar per anàlisis més profundes les eleccions de Brasil, Itàlia i Israel, i els canvis de primer ministre al Regne Unit. I apunto un fet curiós, generalitzat arreu del món. Els polítics són els únics que no tenen edat de jubilació i poden assumir responsabilitats de gran abast sempre. Protagonistes d’aquesta realitat: el Papa (Vaticà); J. Biden i D. Trump (EUA), o noms molt més propers: J. Borrell, Q. Nadal, E. Maragall, X. Trias. Convida a una seriosa reflexió. I una segona postil·la com a suggeriment: cada ministeri, cada conselleria, hauria de tenir al front persones especialitzades: a Educació, un/a docent; a Justícia, una persona de l’àmbit jurídic; a Salut, del sanitari.


Àmbit bèl·lic: al segle xxi sembla impossible que hagi pogut esclatar una guerra entre Rússia i Ucraïna amb terribles efectes. Imatges esgarrifoses, dramàtiques, que ens recorden la nostra del 36 (bombardejos, èxode, morts innocents, refugiats...).


Àmbit sanitari: progressiva retirada de la covid després de quasi dos anys de patir-la. És d’agrair un cop més el gran esforç del personal sanitari. Benvinguda sigui la vacuna HIPRA d’Amer.


Àmbit ambiental: a nivell mundial la preocupació pel canvi climàtic que porta excés o manca de pluges. Tema molt seriós i preocupant. A casa nostra cal recordar també els focs del Bages i les tempestes de la Bisbal.


Àmbit literari: la mort de Javier Marías. Em permeto opinar modestament que crec desorbitat un milió d’euros del Premi Planeta.


Àmbit educatiu: per primer cop, la Secundària ha iniciat curs molt a principis de setembre, mesura poc consensuada amb la comunitat educativa, i també la proposta de flexibilitzar horaris matutins. La celebració del 175 anys, amb retard, de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona que, per cert, ha tingut també bon professorat empordanès (M. Alegrí, M. Azara, C. Bastons, J. Coll i Vehí, M. Fa, M, Font, F. X. Garriga, J. Gassiot, A. Masià, M. Maurici, R. Navarro, J. Oriol Bernadet, A. Pujol, M. Roca, E. Valentí, S. Xambó).


Àmbit social: insisteixo en tres problemes compartits per moltes persones, que en diverses ocasions ja he plantejat i em preocupen molt.


1. La filosofia de CaixaBank, ara botiga (store). Molt greu, com a problema eticosocial és la desaparició d’oficines arreu; les llargues cues a finals de mes tant a l’interior com a l’exterior. Ara han canviat tres verbs en infinitiu: «parlar, dir, fer», per tres pronoms personals: «jo, tu, nosaltres». Deu ser tan greu el descontent dels usuaris que, fins i tot, en alguna oficina he vist personal de seguretat, atesa la màxima tibantor entre clients i empleats.


2. Patinets i bicicletes que provoquen o no accidents. Sembla que es controla més per part de la GU i he vist ja a Barcelona multar amb 50 euros.


3. La manca de civisme arreu.


Àmbit esportiu: l’ascens a 1a Divisió del Girona CF i de l’equip de bàsquet. Mundial de futbol a Qatar.


Àmbit desideratiu: no cloc l’article sense desitjar unes molt bones festes nadalenques i un 2023 carregat de bones noves i buit de dolentes. Després de la covid, guerra d’Ucraïna, inflació, catàstrofes naturals i humanes, atemptats... JA TOCA!