Aquest cap de setmana ha tingut lloc, al Museu de l’Exili (MUME) de La Jonquera, el congrés «Exilis polítics a l’època contemporània (segles xix i xx). Territoris de partida, territoris d’acollida». La trobada, que va reunir de manera presencial una vuitantena d’especialistes i de gent interessada en aquesta temàtica, va ser organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i el mateix MUME. Les sessions es van obrir divendres a la tarda amb una conferència que feu un ampli balanç de la recerca feta sobre l’exili del 1939 en l’àmbit local arreu dels territoris de parla catalana, a càrrec de Jordi Font, Jordi Gaitx i Miquel Serrano.

Naturalment, moltes de les intervencions i de les comunicacions presentades es van centrar en l’exili provocat per la Guerra Civil del 1936-1939, però, d’acord amb un dels objectius bàsics del congrés, no es van limitar a aquest període històric, sinó que també abastaren d’altres etapes. Així, n’hi va haver de referides al segle xix (una centúria farcida d’exilis) i d’altres de més acostades al nostre temps, com les que van fer referència als exilis provocats durant la intensificació de la lluita antifranquista dels anys seixanta i setanta del segle xx.

Tres foren els grans àmbits que van estructurar les aportacions al congrés. Un de centrat en els estudis locals; un altre, en els exilis polítics i culturals, i un tercer, en la temàtica de la memòria de l’exili, els vestigis i els oblits que han existit.

Entre les conclusions més rellevants del congrés, cal remarcar que la trobada va ratificar algunes de les hipòtesis de partida, com ara la força i les potencialitats de l’anàlisi del tema de l’exili des de l’àmbit local i comarcal, la necessitat d’anar més enllà de l’èxode del 1939 (per més que sigui el més gegantí de tota la història contemporània) o la importància d’utilitzar els Països Catalans com a àmbit territorial d’estudi. També es va poder constatar la urgència de tractar qüestions habitualment negligides, com ara la perspectiva de gènere aplicada a la temàtica de l’exili o la necessitat de posar noms a la immensa massa de gent que va haver d’exiliar-se i no limitar-se només a l’estudi de les figures rellevants.

Ni el passat més recent ni l’actualitat política no van ser absents a la trobada. Així, en la conferència de cloenda a càrrec d’Agustí Alcoberro, que duia com a títol «L’exili com a constant històrica dels Països Catalans», es va fer referència a l’exili dels líders polítics catalans després de la proclamació d’independència del 2017. I, en el debat que es produí tot seguit, el conferenciant arribà a afirmar que si no fos per la repressió de l’Estat, que encara perdura, ja seríem independents.