Pensar en gran i actuar en petit... Els reptes que abordem com a societat són d’orígens i de causes diverses; més que mai la societat és líquida i avança cap a un entorn VUCA un acrònim utilitzat per descriure o reflectir la volatilitat, incertesa (uncertainty en anglès), complexitat i ambigüitat de condicions i situacions actuals. Davant i per fer front als reptes que ens marquem, com hem d’actuar? Al meu entendre ens hem de marcar un gran propòsit, però lluny de pensar que això és inabastable, poder millor començar a actuar encara que sigui en petites accions i/o compromisos ja siguin personals com de les diverses comunitats en les quals interactuem (l’AFA, antigament AMPA, el lloc de treball, entitat del barri, esport...).

Per afrontar els grans reptes una de les propostes és incorporar a les nostres vides la filosofia Moonshot, que té l’origen a l’expressió shoot for the moon, que anglès significa ‘dispara a la lluna’. Vol dir que posis el punt de mira en una meta grandiosa, llunyana o inaccessible i comencis a actuar en aquesta direcció, ben segur, encara que et quedis curt, i si amb aquestes accions no has arribat a la lluna, sí que hauràs arribat a l’estratosfera, cosa que no haguessis aconseguit amb els peus plantats a terra. És a dir, la clau és fixar-se un gran objectiu i actuar. La idea d’apostar pel que és inimaginable i obtenir un èxit estratosfèric. Que no t’intimidi l’impossible.

La filosofia Moonshot pren la realitat com una cosa flexible, mal·leable. Les coses han canviat abans i poden tornar a canviar. Hi va haver un moment en què la idea de desplaçar-se pels aires en una màquina que volés hauria semblat una bogeria. Ara viatjar amb avió s’ha convertit en una cosa comuna i corrent. Fa uns quants anys arribar a la lluna semblava un impossible. Ara, la humanitat no només ha arribat a la lluna, sinó que estem temptejant la superfície de Mart. L’estat actual (d’incertesa i crisi permanent) de les coses no ha de limitar el nostre pensament creatiu i d’acció. La mentalitat Moonshot convida a experimentar i perdre la por al fracàs i a sortir de la zona de confort.

Això no vol dir que hagis de llançar-te a la piscina sense ordre ni concert, pensar i meditar les coses, i planejar en la mesura que es pugui planejar mai no està de més, sobretot quan arrisques molt. No podem oblidar que si t’enfrontes a un gran problema, les solucions convencionals acostumen a ser poc efectives. Aquí és on té sentit pensar en termes de Moonshots, en gran, per trobar solucions innovadores i disruptives. Idees improbables, amb poques possibilitats de funcionar, però que si funcionessin, podrien canviar el món. La intenció és senzilla de formular i ambiciosa d’aconseguir. El Moonshot ens permet generar un canvi d’actitud i comportaments en nostre el dia a dia (encara que sigui petit) en relació amb l’acompliment del repte marcat. La intenció és senzilla de formular i ambiciosa d’obtenir, però cal començar a actuar i prendre compromisos.

I si aterrem aquesta manera d’actuar en un cas conegut i proper? Ho podríem fer a Figures, on segons tot indica, la necessitat de millora és immensa. Algú es pot preguntar si és possible arreglar la ciutat i canviar la inèrcia de negativitat que hi ha a la capital de la comarca. L’esquema és senzill: primer es marca un propòsit final, de fet, just ara fa dotze mesos escrivia que Figueres ha de buscar el propòsit, punt essencial i imprescindible per guanyar la confiança de les persones, per començar a actuar en una única direcció; després es comença a actuar com he defensat altres vegades, i el primer que cal és agafar compromís i passar de les queixes a les propostes i de les lamentacions a les accions, és a dir, «aporta o aparta’t», i en tercer lloc, gaudim dels resultats. Sortint dels anglicismes, és qüestió d’actuar com ho feia el superheroi ecologista que va marcar una generació (la meva i alguna més). El seu lema: «els petits canvis són poderosos», estic parlant del Capità Enciam i del seu propòsit de remoure consciències. No queda cap dubte que el Capità Enciam ha de visitar Figueres.