És el crit del poble iranià que es rebela contra la dictadura, contra la negació de les llibertats, contra la implacable repressió dels drets civils i polítics, contra els drets de les dones. I ha estat justament la repressió contra les dones el detonant d’una revolta que està costant molta sang, mort i dolor, però que serveix per mostrar al món què passa a l’Iran, què passa als països on les falses democràcies són màquines de repressió i negació de drets. La Masha Amini, una jove kurda, va ser detinguda per la policia de la moral iraniana, per no portar correctament —segons digueren— el vel. Aquest cos policial, que ni és invenció ni és exclusiu de l’Iran, té com a missió controlar que les dones vagin reglamentàriament cobertes. No segons la seva voluntat, sinó segons la norma que el règim religiós de torn consideri adient i decent. Les dones, éssers de segona categoria als quals s’ha de dir com han de vestir (i comportar, i viure). La Masha Amini va ser torturada fins a la mort, en un patró que tampoc és nou ni innovador a l’Iran. Aquests dies es compten per desenes les joves detingudes, torturades i violades fins a la mort a les presons iranianes. També homes, joves —gairebé infants—. Al segle xxi, que un país que ha estat bressol de la civilització, amb una cultura i història de convivència interreligiosa i intercultural, sigui escenari d’aquestes atrocitats costa molt de pair. El mer fet que dones joves hagin de triar deixar la vida o el seu país per haver-se de tapar els cabells és inconcebible. Si no recordem que la submissió de les dones és una de les claus de volta de les dictadures, dels règims de la repressió, de les oligarquies i dels feixismes. Tots els sistemes que avui posen les dones en la diana de les restriccions i les lleis de vigilància són règims repressors (teocràcies, oligarquies, monarquies o falses democràcies). Cap règim que respecti la llibertat i el pensament crític reprimeix les dones. Avui són —també— les dones iranianes que amb heroisme lideren la revolta al seu país —que per primer cop s’uneix contra la dictadura religiosa—, les que alcen la veu al món per la seva llibertat. Ho hem vist a la gran manifestació a Berlín, he estat amb elles (i ells) a la petita manifestació de Barcelona. Dones joves, valentes, lliures. Que segueixen amb dolor el que viu el seu país, però expliquen amb orgull la seva lluita i assumeixen ser la veu exterior per denunciar el que passa a dins del país: repressió, presó, tortures, violacions, mort. Estem amb vosaltres, poble iranià. Cridem al vostre costat: Dona, Vida, Llibertat.