A principis d’aquest mes, van finalitzar les representacions de l’obra de teatre Fa moltes nits que no vinc, que s’havien iniciat el cap de setmana del mes anterior al Casino Esport de Figueres. El muntatge, concebut i dirigit per Maurici Farré, es fonamenta en el bon ofici de la Funcional Teatre i l’assistència de Núria Rodon a la direcció. Farré, resident des de fa força temps a Figueres, compta amb una llarga experiència professional i un prestigi ben consolidat. Ha estat director teatral de la Volksbühne de Berlín i director artístic de MonbijouTheater, també a Berlín, entre d’altres responsabilitats. Pel que fa a la Funcional Teatre, no li calen gaires presentacions, ja que és una companyia prou coneguda entre nosaltres per la seva solvència.

L’obra representada consta de tres parts i té com a fil conductor la figura de l‘historiador i escriptor Ferran Soldevila (Barcelona 1894-1971). Soldevila és conegut sobretot per haver escrit una famosa Història de Catalunya, publicada el 1934-1935 (i reeditada i ampliada el 1962-1963), que el convertí en un historiador de referència durant bona part del segle passat. Però fou també un escriptor de primera: poeta, periodista, dramaturg i autor d’uns interessantíssims dietaris. Com a autor teatral, assolí un èxit notable amb L’hostal de l’amor (1949), peça que contribuí a la represa del teatre en català durant els difícils temps del primer franquisme. I arribà a ser president de la mítica Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954-1963), embrió del teatre català contemporani.

Fa moltes nits que no vinc té com a primera part una divertida filmació (fictícia) on podem veure l’intent frustrat de Soldevila de marxar des de Marsella cap a l’exili americà. Una segona part, on se li fa una entrevista, «a fons», a Soldevila (impecable en Josep Antoni Tudela en el paper de l’historiador). I una tercera part, un xic més llarga, que és la representació d’una obra breu de Soldevila, El milicià romàntic (escrita durant la guerra del 1936-1939), que havia romàs inèdita fins fa poc i que mai abans no havia estat representada.

El muntatge crec que és una mostra ben reeixida de recuperació i actualització d’un clàssic. Una manera divertida i amena de descobrir la nostra tradició teatral amb recursos imaginatius (una fictícia filmació d’època, l’ús de les ombres, una sàvia i irònica manera de barrejar realitat i ficció...) que permeten fer-la pròxima a un públic actual. I naturalment una magnífica reivindicació d’un autor no prou conegut com es mereixeria. A destacar també la bona interpretació dels dos protagonistes, Marta Figueres, que fa tres papers, i Martí Aguer, que interpreta un paper de milicià que sembla escrit expressament per a ell.