El procés creixent d’abandonament de nuclis de població és una realitat punyent que té a Catalunya una afectació territorial molt important. La nostra comarca de l’Alt Empordà no n’és pas cap excepció. Hi trobem tant el cas de pobles que després de quedar abandonats han experimentat una visible recuperació (com pot ser el cas de Lliurona) com el d’altres que han quedat completament abandonats (com és el cas de Molinàs). En una consideració global, es tracta d’un fenomen que no és exclusiu de zones estrictament rurals, sinó que té una afectació més general derivada de canvis socioeconòmics que han provocat l’abandonament d’antigues colònies industrials, urbanitzacions, barris i d’altres indrets ben diferenciats del que és la ruralia pròpiament dita.

Sense un coneixement minuciós d’aquesta realitat no es poden emprendre polítiques realment efectives per revertir la situació. Aquest és el propòsit del projecte Pobles abandonats (www.poblesabandonats.cat), iniciat el 2019 i que ha de finalitzar durant el curs 2024-2025. Un dels objectius bàsics és la formació d’una gran base de dades virtual amb tots els pobles i nuclis abandonats (o en perill seriós de ser-ho) d’arreu dels Països Catalans. La iniciativa va partir de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I ha comptat amb el suport de diferents institucions com ara l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), les Diputacions de Girona i Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu de la Vida Rural i d’altres.

En l’esmentada base de dades virtual ara mateix hi ha més d’un centenar de fitxes molt completes (amb mapa de localització, historial de l’indret, causes de l’abandonament, fotografies, bibliografia específica...) i n’hi ha quatre-centes més en procés de validació. Gràcies a la intervenció de desenes d’estudiosos, s’ha establert un llistat de 300 pobles completament abandonats; 350 que tenen menys de deu habitants i 700, menys de trenta. La previsió és que en un termini de dos o tres anys es pugui acabar aquest gran inventari. Però a part de la base de dades, en paral·lel, també s’han començat a organitzar trobades, a preparar publicacions i a dissenyar un congrés de caràcter internacional sobre la qüestió. Així, aquest mateix mes de juliol es va fer una presentació del projecte en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu celebrada a Manresa, en l’acte «Les masies i els pobles abandonats. Iniciatives de repoblament».

El propòsit final del projecte és fer una apel·lació als poders públics i al conjunt de la societat civil per tal de poder abordar realment una política territorial global, ambiciosa i efectiva. Ens hi juguem l’equilibri del país.