Avui commemorem un altre 8M, Dia Internacional de les Dones. I ho fem com sempre per reivindicar els nostres drets i acabar amb les desigualtats que malauradament hi ha instaurades a la nostra societat pel simple fet de ser dones. Es tracta de límits invisibles. Límits que trobem per accedir a les posicions de lideratge i que ens impedeixen, moltes vegades, l’ascens laboral i que aquest sigui equiparable al dels homes. Com a dones ens sentim pràcticament sempre obligades a justificar els nostres èxits.

Empoderar-se. Ens diuen que ho fem, però quan ho fem, el sistema ens acaba tallant les ales: se’ns deneguen càrrecs de responsabilitat perquè sempre sembla que hi ha algú del sexe masculí més ben preparat, se’ns contracta menys perquè som baixes laborals en potència com a cuidadores de criatures o gent gran... Per això l’empoderament només pot produir-se i ser real i efectiu de manera col·lectiva. La discriminació no és producte de circumstàncies individuals sinó que és la conseqüència de dinàmiques estructurals que perpetuen la dominació masculina. Fins i tot el patriarcat té caràcter col·lectiu.

Per això, ho hem de fer i aconseguir juntes, reivindicant la nostra manera de fer les coses, la nostra sensibilitat, la nostra mirada àmplia i acollidora. Si nosaltres ens aturem, el món s’atura, perquè som una peça indispensable. Canviem-ho tot per viure, per decidir, per liderar i per ser el que som.

Amb empatia, segurament, aquestes desigualtats i obstacles invisibles no existirien. Ni tampoc existiria l’escletxa salarial. Aquesta és una de les discriminacions més punyents que patim les dones en el món laboral, ja que guanyem a l’any un 22,2% menys que els homes.

És l’anomenat «sostre de vidre», obstacles no explícits que ningú estableix però que tot i així hi són i fan que tant en la vida professional com en la vessant personal, a les dones, quan parlem, se’ns escolti menys que als homes. Moltes vegades hem de repetir una vegada i una altra els nostres arguments perquè ens escoltin. Velles inèrcies i prejudicis instal·lats que necessiten una transformació social profunda.

Des de l’Ajuntament de Figueres i des de la regidoria de Feminismes, avui, 8 de març, emplacem a totes les figuerenques a penjar fotografies a les xarxes socials de com se senten empoderades. Omplim els carrers, omplim les xarxes i fem sentir avui i cada dia la nostra veu.