Sovint tenim la impressió de que estem governats per quatre sapastres, una colla de ximplets que a manca de trobar una feina honrada i honrosa, han hagut de sucumbir a les mamelles de les arques dels calerons públics, ja que pels seus mèrits, experiència i coneixements, ni arribarien a assolir el lloc ben digne i honrat d’ajudant d’escombriaire, malgrat els seus amics, parents i coneguts.

I és que a la vista i oïda dels actes i intervencions dels nostres dirigents, sembla que hagin sortit d’un concurs de descerebrats, a veure qui la diu mes grossa, i ni en parlem de la colla d’assessors i llepaesfínters que els acompanyen amb uns sous estratosfèrics.

De fet, és normal que un càrrec polític cobri en funció de la seva responsabilitat i la seva dedicació, però no per això s’ha d’enriquir desmesuradament, o caiem en el risc d’allò que passa que tenim gent sense vocació que només busca satisfer el seu ego o la seva butxaca. Quant cobraves a la teva feina normal ? X? Ok, et paguem 2x, però no les bestieses que paguem, com ara 250 càrrecs de la Gencat que cobren més que Mister Falconetti, o gent sense el graduat escolar o poc més, cobrant més que l’arquitecte municipal o un metge, en definitiva, els millors. Els millors en prometre de tot a l’hora de fer campanya electoral i els millor a pujar-se el sou i les dietes tan punt arriben i a fer el que varen dir que mai farien.

Qui no se’n recorda dels podemoides, llacietes i psoeideos cridant com possessos per les tarifes elèctriques i el petroli i ara ni els sentim amb tots els records olímpics de preus que estem batent? És clar, estan amagats al seu cau comptant els bitllets i esperant un alt càrrec a una companyia elèctrica o als mitjans de premsa, ràdio o TV, tan punt deixin de llepar de la política , passar desapercebuts aquesta legislatura i que no els facin pensar gaire, per altra banda, molt millor per a tots nosaltres que estiguin calladets i sense tocar res.

Però per si no hi hagués prou amb la seva inutilitat demostrada i manifesta, s’escuden amb diversos motius, amb la contractació a dit del amiguets de torn com a càrrecs de confiança per tal de fer la seva feina, per la qual cobren, i no poc: que no tinc coneixement de la matèria (per què et presentes?); que és molta feina (no cobres?); que tinc feina o negoci i no puc dedicar-m’hi (per què et presentes i cobres?) i tot l’allau de prebendes com les dietes, secretàries, cotxes oficials, etc.

Ben segur que tots en coneixem un ximplet o ximpleta que mantinguts tota la vida pels pares i sense ofici conegut, escollits als despatxos (no a les urnes) i com únic currículum ser parent de..., amic de..., haver compartit fluids o haver estat militant i estar en el lloc adequat en el moment adequat, com passa amb els pactes antinatura basats en la suma de perdedors, tenint en compte que mai s’han guanyat les garrofes i ara sentencien des de la seva poltrona com s’ha de gestionar una població, regió o país manca de propostes o suggeriments més dignes d’una ingesta excessiva d’alcohol o d’altres substancies exòtiques que des de la reflexió, l’enteniment i l’interès general de la societat.

Però és clar, amb aquest exèrcit de mantinguts que no tenen res a fotre a part d’estar ajaguts al sol i portar samarretes del Che, és normal que amb les seves al·lucinacions i deliris de protagonisme ens bombardegin amb matemàtiques, amb visió de gènere, llenguatge inclusiu, ambaixades inútils, desenterrament de morts i d’altres perles que s’escapen a l’enteniment.

I és que ara, a l’hora d’enunciar un problema de matemàtiques, ja no podrem dir que «en Jaume té 3 plàtans i si se’n ven un o se’l menja, quants li queden?» Totalment prohibit, ja que en Jaume fa referència a un home —aspecte totalment masclista i excloent—, els plàtans son la projecció fàl·lica de l’heteropatriarcat dominant i no es pot menjar el plàtan, ja que l’ha de repartir amb els que no en tenen i si el ven, cau en el parany del capitalisme llefiscós...

Haurem de dir que la Joana te 3 figues...? Ui, no, tampoc, perquè la figa es pot considerar un símbol de projecció vaginal, la seva ingesta com un acte de violència masclista i la seva venda com una inducció a la prostitució o la pederàstia; Freud tindria molta, molta feina.

I és que el rebut de la llum, els aturats, el descontrol de la pandèmia, la immigració descontrolada i sense ànim d’integrar-se, només d’ésser mantinguts pels quatre que treballem, la inseguretat ciutadana, els ocupes, els talls de llum, els top-manta, les plantacions exòtiques, no formen part de les prioritats dels nostres capitostos, ja que ells són als núvols i mai millor dit.

Dels top-manta, si no fos un tema que provoca la ruïna dels nostres comerciants, fa fàstic com la desídia, incompetència i manca «d’arguments» dels nostres dirigents, permeten que material il·legal, sense tributar al fisc, molt sovint en mans de gent en situació irregular o amb causes pendents, amb ocupació de via publica il·legal, aldarulls, molèsties als veïns, competència deslleial... Però és clar, com que la solució ve per demanar a la Delegació del Govern Estatal a la província la intervenció de la Guàrdia Civil per l’assumpte del material il·legal, propietat intel·lectual i temes fiscals, de la Policia Nacional pel tema de la documentació personal —tots dos cossos de seguretat són considerats pels groguencs com forces invasores feixistes i no cal que ens ajudin— amb la presència dels mossos pels possibles aldarulls i de les policies locals pel control viari, però és clar, és demanar massa als capitostos que facin la seva feina en virtut de la Ley de Seguridad Ciudadana, de la que recomano la seva lectura pausada les nits caniculars.