Fa tres anys. Tres anys. Mai hauria imaginat tornar a escriure aquest article, quan el 2018 feia pocs mesos que la Dolors Bassa i la Carme Forcadell eren tancades a la presó. Quan parlava de totes les dones que han tingut una vida, o una part petita o gran de la seva vida, trista. De les dones que patien solitud, de les que patien por, malaltia o tristesa. De les que patien maltractament o de les que vivien allunyades de les seves famílies. Demanava que guardessis una rosa i un pensament per a totes elles, i jo en vaig guardar dues per a les preses polítiques. Elles fa tres anys que pateixen solitud, tristesa i allunyament de les seves famílies. I elles no ho estan patint, com la gran majoria de les dones preses, per haver tingut l’infortuni de néixer pobres, en ambients de violència, en famílies desestructurades, empeses a la recerca d’un futur millor posant a risc la llibertat i la pròpia vida. Elles estan preses per tu i per mi. Per haver donat compliment al mandat del Parlament, a allò que volia i vol el 80% de la gent d’aquest país, decidir el futur polític de Catalunya des de la democràcia, que el 2017 es va materialitzar en el referèndum de l’1 d’octubre. La Dolors i la Carme fa tres anys que són a la presó perquè tu i jo vàrem votar. I perquè vàrem guanyar. Perquè l’Estat Espanyol no tolera aquesta revolució democràtica i els han donat a elles, i a totes les persones exiliades i represaliades, el major escarment que poden: duríssima presó i exili. Fa tres anys que elles han fet de la seva presó la dignitat d’ajudar les persones del seu entorn: ensenyar a llegir i escriure companyes de reclusió, donar classe per poder-se treure el carnet de conduir, reivindicar la igualtat des de la lluita feminista també a la presó... Ens han ensenyat a tothom la dura i trista realitat del sistema penitenciari, han estat les nostres Àngela Davis que des de la seva mirada crítica i humanista de la presó ens fan adonar d’aquesta realitat tan propera, tan punyent i gairebé tan invisibilitzada com ho són elles mateixes, que quan es parla «dels presos», sovint elles cauen de la llista. Ara que tornen a ser tancades cada dia de cada setmana, novament, que tenen limitades les visites de la família al vidre, per causa de la covid-19, que després de tastar l’aire lliure que els va donar sortir a treballar durant el dia amb crueltat els torna a ser negat aquest dret que ho és dels presos i preses, et demano, encara, que els hi guardis un rosa i els teus pensaments de llibertat.