Portem més d’un mes de confinament, de canvis legislatius diaris, de normatives contradictòries difícils de comprendre i de pitjor aplicació, però això és fàcil de pair si tenim en compte que les persones que han dictat els tancaments de negocis, les apertures, els desplaçaments, les condicions pels EROs, ERTOs, OIMs, ajuts i subvencions diverses, mai en sa vida han tingut un negoci ni saben el que és un IAE, un autònom, una pime o els maldecaps de molts empresaris i famílies per arribar a la fi del mes i fa temps que viuen com un rei postulant proclames republicanes amb concubines mantingudes incloses; potser ara començaran a comprendre que no és el mateix emplenar pancartes a una manifestació carregat de substàncies exòtiques, comprar tesis doctorals falses o permetre actes per tal de difondre el virus que governar i tenir responsabilitats.

No faré un recull de totes les mentides i incorreccions que tant el Rojobierno de España com el Desgovern de la Gencat han proclamat als quatre vents, perquè n’hi ha per dedicar una enciclopèdia en fascicles col·leccionables de vuit toms amb les tapes de regal; això no serà transcendent al nostre país; seran un parell d’infectats; no cal prendre mesures; no cal portar mascaretes; no traspassarà les nostres fronteres, i altres perles per part dels portaveus ben pagats de torn. M’estimo més callar per respecte als morts i als infectats, que, per cert, ni això saben comptar, i s’especula que sigui la xifra oficial multiplicada per tres. Tan difícil és agafar les dades de les funeràries o les estadístiques de l’any passat, treure els morts naturals, d’accidents laborals i de trànsit? La diferència són les víctimes del coronavirus.

Repartir ara mascaretes, guants, pantalles protectores, etc. és com voler evitar l’embaràs donant preservatius després del part, tot i que sabien i amagaven dades, però la censura roja ja la tenim aquí, com a mitjans del segle passat, quedant ben palesa la manca de previsió, la incompetència, la desídia, la prepotència dels nostres dirigents i l’exemple nefast que donen apareixent a actes públics i rodes de premsa, coneixent que estan malalts o haurien d’estar en quarantena.

Ben segur que ara, malauradament, molts d’aquells bombers, sanitaris, metges, mossos, policies i funcionaris varis que penjaven els llacets als edificis oficials o les solapes i defensaven mantenir fugits de la justícia a Waterloo i tota la festa groga, estan fent números per calcular la quantitat d’EPIS i altres mesures de seguretat que es podrien pagar amb aquests calerons públics i privats dilapidats per tal d’instaurar una cortina de fum que amagués allò que el vent pujolaire i la seva quadrilla es van emportar.
Després de comprovar la ineficàcia de la majoria d’ajuts i subvencions promeses, seria molt adient que l’Estat, els ajuntaments i la Gencat es posessin les piles i comencessin a elaborar un pla de xoc per començar aquesta temporada i l’any vinent, amb algunes mesures com podrien ser les següents, sense caure en el parany que siguin mesures fatxes, franquistes i retrògrades:
• Reducció de l’import de les cotitzacions de la Seguretat Social, tant empresarials com dels autònoms.
• Simplificació dels tipus de contracte laboral.
• Fraccionament de tot tipus d’impostos sense interessos.
• Simplificació dels requisits i de la documentació per accedir als ajuts i préstecs.
• Reducció dels IBIs dels establiments oberts.
• Ajuts per a l’adaptació dels establiments a les mesures de seguretat derivades de la Covid-19 i de formació especifica als empleats.
• Condonació de les taxes d’ocupació de les terrasses.
• Disminució de la taxa d’escombraries i publicitat.
• Eliminació de les taxes d’apertura de nous establiments.
• Disminució de les taxes de llicències d’obres.
• Eliminació de la taxa turística per pernoctacions.
• Eliminació de l’impost de begudes sucroses i de bosses de plàstic.
• Erradicar els top manta d’una vegada.
• Flexibilitat amb l’horari de tancament de bars i discoteques.
• Cursos d’idiomes i/o d’especialització i reciclatge per a restauració, hostaleria i comerç GRATUÏTS!
• Abaratiment de les zones blaves a la vora de les platges i els comerços.
• Pagament a les farmàcies i resta de proveïdors de serveis o productes a un mes vista com a màxim.

I ja que parlem de farmàcies, cal dir que de les mascaretes famoses de què els capitostos es van emplenar la boca, minuts de ràdio i TV i planes de diaris, que les regala la Gencat i s’havien de repartir el 13 i ara el 20, resulta que els farmacèutics se’n van assabentar per la premsa, d’aquesta mesura. Han hagut de pagar-les de la seva butxaca i ves a saber quan la Gencat els les pagarà, ja que una mascareta és «gratuïta» i si en vols una segona, l’hauràs de pagar a preu de cost.

Per cert, molts empresaris i autònoms han de seguir pagant els impostos, quotes i resta de despeses, malgrat no facturar o d’haver disminuït considerablement la seva facturació però els parlamentaris, diputats, congressistes i regidors continuaran cobrant malgrat que la seva activitat és menor, pobrets.

Podem comprovar diàriament que molt del material de seguretat, menjar i pernoctacions gratuïts provenen de donacions de particulars i empreses i, és clar, del sacrifici personal de molts voluntaris. Trobo a faltar moltes ONGs, associacions veïnals i d’altres manipulacions cíviques amb les butxaques plenes de diners públics que no han donat senyals de vida, ni se’ls espera.

Gaudim del confinament, que ben segur serà fins ben entrat el mes de juny, i preguem perquè els nostres estimats i electes dirigents, fruit de pactes de perdedors, siguin il·luminats i no ho facin pitjor, malgrat que un dels eslògans de campanya dels socis sigui «sí se puede» i perquè el turisme nacional i les compres al comerç de proximitat ajudin a passar aquesta temporada atípica.

Sortosament hi ha llum al final del túnel i ens en sortirem. Salut i seny!