Estic segur que aquest article interessarà als nostres regidors actuals, per conèixer les tècniques electorals i com es dirigia una ciutat romana. El text d’aquest article està extret de Mary Beard (Pompeia).

A Roma, els càrrecs polítics eren de durada anual, i exercits a duo, és a dir, dues persones pel mateix càrrec duplicat, fent de contrapès i control l’un de l’altre. Així era el mandat dels dos duoviri, els dos homes elegits màxims magistrats d’una ciutat, traduït a termes actuals, ‘dos alcaldes’ que havien de governar consensuant decisions o s’arriscaven que l’altre els vetés. Ja vam explicar en un altre article que el cursus honorum obligava a passar i ascendir a diferents càrrecs per elecció, i en aquest cas, abans que duoviri havien d’haver estat elegits i desenvolupat el càrrec d’edil, també per un any. Els edils passaven a formar part de manera automàtica del Consell Municipal o Ordo, amb caràcter vitalici, i llavors podien presentar-se a duumvir (la forma en singular de duoviri). Més important que ells, només hi havia a la ciutat els duoviri quinquennales, encarregats de designar els nous consellers municipals i actualitzar el cens de ciutadans. A Pompeia és molt visible encara la importància de les eleccions municipals i com n’eren de competides; en donen testimoni més de dos mil cinc-cents cartells electorals que s’han trobat als carrers principals, on podrien veure’ls molta gent. El format dels cartells és prou normal: nom del candidat o dels candidats, càrrec que volien obtenir (edil o duumvir), i a vegades esmenten els qui els donen suport o donen alguna raó per fer-ho. Que el cartell esmentés que era un home «digne» és del més comú. Un altre cartell parla de Marc Caseli Marcel dient d’ell que era «bon edil i home munífic». Un cartell molt actual és el que parla de Bruti Balb dient que «no malbaratarà els diners de la ciutat». O altres utilitzen «influències», com esmentar que determinat candidat comptava amb el suport de Suedi Clement, que resulta que era l’agent de l’emperador a la zona. També grups de ciutadans manifesten el seu fervor per algun candidat, així ho fan els moliners, galliners, veremadors, pescadors o adoradors d’Isis! També podia passar que els que es declaraven «patrocinadors» d’algun candidat no fossin del seu grat, com li va passar a Gay Juli Polibi quan Esmirna, una cambrera d’una taverna, va declarar que era el seu candidat i ell ho va fer esborrar amb una gruixuda capa de cal. Sembla que el que no hi havia era publicitat en contra, és a dir, cartells denigrant el contrari, però atenent a segons quins partidaris, no calien detractors, com per exemple el cartell que van penjar «els que bevem fins a molt tard als vespres» en favor de Marc Cerrini Vatia per edil. Imagineu que en les properes municipals un cartell equivalent demanés el vot per la candidatura X, quina seria la reacció dels components de la dita candidatura? Altres cartells són clarament bromes o una denigració poc subtil, quan demanen el vot per algun candidat «els carteristes», «els esclaus fugitius» o «els que no fem res en tot el dia»...

El dia de les eleccions, els ciutadans anaven al For i es repartien per districtes, consignaven el seu vot i elegien el candidat amb major nombre de vots de tots els districtes. Tots els votants eren homes, només podien presentar-se homes lliures, ciutadans nascuts lliures, i havien de ser rics, amb propietats que en algunes ciutats es concretaven en una renda mínima de 100.000 sestercis anuals. Cap poder polític per les dones, no podien votar ni participar de la vida pública, tot i que hi va haver dones amb un gran poder indirecte, que exercien mitjançant la seva influència, com Llívia o Agripina.

Quines funcions tenien el Consell Municipal, els edils, els duumviris? Doncs més o menys el mateix que fan ara els regidors: assignar llocs de venda als comerciants en els llocs públics, recaptar els impostos, arrendar les finques de propietat municipal, ocupar-se de la neteja dels carrers (complicada, tenint en compte les defecacions animals i humanes), l’abastament d’aigua (sempre molt eficaç en el món de Roma), les obres públiques i la seva adjudicació, en las que el Consell aprovava el pressupost (com fa el Ple de l’Ajuntament) i l’execució la feien els duoviri: «Gay Quinci Valg i Marc Porcio, duoviri, per decisió del Consell han adjudicat el contracte per la construcció del Teatre Cobert i han adjudicat les obres», com consta en una inscripció a l’entrada d’aquest Teatre. I els regidors municipals de Roma també assumien les funcions de justícia, ja que no hi havia una estructura administrativa específica per aplicar el molt desenvolupat dret romà, que ha inspirat els codis civils actuals de molts països llatins. Però a diferència d’avui, en què els regidors reben una assignació per la seva feina o per assistències, dels duoviri s’esperava, s’exigia, que invertissin generosament una part del seu propi patrimoni en bé de la ciutat. Per exemple, els duoviri que van executar el Teatre Cobert van edificar l’amfiteatre pagant-lo ells i el regalaren a la ciutat. I Aulo Clodi Flac, en les tres ocasions que va ser elegit duumvir, va fer generoses donacions i regals en forma d’espectacles musicals, de gladiadors, feres, toros i toreros, varietats i actuacions d’actors famosos com Pílades, o directament va regalar deu mil sestercis a l’erari públic i així ho va fer gravar a la seva tomba per constància de la seva generositat de les generacions futures. Aquestes aportacions eren part important del pressupost anual de la ciutat. Pertànyer al Consell Municipal o ser magistrat era un privilegi pel qual els romans esperaven que es pagués, l’estatus tenia un preu.

Les ciutats com Pompeia i altres de Roma tenien una constitució o estatut (lex) amb la forma del govern, funcions dels magistrats i reglament del Consell. Les constitucions o lex que s’han conservat, com algunes d’Hispania, estableixen clarament que els duoviri i els edils han d’organitzar jocs i pagar-los ells, literalment diuen: «Els duoviri, durant el seu mandat han d’organitzar un espectacle o una funció dramàtica en honor de Júpiter, Juno i Minerva i els altres déus, durant 4 dies, la major part del dia, i cada un d’ells gastarà en el dit espectacle i funció no menys de dos mil sestercis de la seva butxaca i podrà agafar altres dos mil sestercis de l’erari públic cada duumvir, sense incórrer en responsabilitat personal...». Magnífic exemple del funcionament d’un Ajuntament a Roma!

I també estableix la constitució o lex ciutadana que els duoviri «tenen el dret i la facultat, per a cada un d’ells, de tenir dos lictors, un criat, dos escribes, dos heralds, un amanuense, un pregoner, un auspici, un flautista...» i fixa el sou que ha de cobrar cada un d’ells, a càrrec de l’erari públic.

Avui existeixen assessors i càrrecs de confiança. Probablement també llavors, com avui dia, aquestes prerrogatives de nomenament de personal i retribucions fossin objecte d’un intens debat públic!