Ja hem passat les darreres eleccions municipals, sembla que ara ens vindran uns mesos de descans pels votants. Si tot va com cal, fins d’aquí a quatre anys no tornarem a votar unes eleccions generals, europees i municipals, serà això possible? Aguantarà el context polític, en concret, l’estatal? El temps el marquen la Constitució, però pel que s’ha vist en els últims temps, no m’atreveixo a fer cap pronòstic. El que sí sembla evident és que no passarà el temps reglamentari per tornar a les urnes per unes eleccions autonòmiques, més aviat del que ens pensem. Algunes travesses diuen que seran passat l’estiu, altres el primer trimestre de l’any vinent. Hi ha molts factors a tenir presents a l’hora de fixar una data per la cita electoral catalana: el procés, les relacions amb Madrid, la flexibilitat, el diàleg, la ingovernabilitat... i molts altres que l’hàbil lector pugui imaginar.

A la capital de l’Alt Empordà, Figueres, el ciutadà ha decidit donar una tercera oportunitat al partit encapçalat per Jordi Masquef. No ha estat una victòria aclaparadora, però Junts és el partit vencedor d’aquestes eleccions municipals. Cruelment i sense ser-ne mereixedora, M. Àngels Olmedo, representant del partit Popular, s’ha quedat fora del consistori. És una pena, ja que la gent que realment la coneix, sap la gran tasca que ha realitzat aquests darrers anys per a la ciutat i per als figuerencs. Ben cert és que, estant a l’oposició, a vegades la feina que es desenvolupa i els èxits aconseguits lluitant ple rere ple no són perceptibles pel ciutadà, com si ho són els aconseguits pels regidors que formen part de l’equip de Govern i estan al capdavant d’una regidoria.

A hores d’ara, no sé com i quan quedarà constituït definitivament l’equip de regidors que governarà a Figueres. Tret que no hi hagi algun pacte rocambolesc, Jordi Masquef amb tota seguretat serà el nou alcalde, per tant, a ell i al seu equip van dirigides les següents línies.

Seria desitjable que el nou alcalde aprofités l’oportunitat que li han brindat les urnes. Els seus dos antecessors han deixat Figueres sumida en la més profunda decadència. Una ciutat d’on cada dia marxen famílies de tota la vida cap als pobles del voltant, mentre a la ciutat n’arriben de noves. Aquestes noves que arriben, lluny d’aportar (alguna cosa positiva), fan que Figueres a poc a poc quedi més enfonsada. Està clar que no tota la culpa la té la falta d’integració, però gran part sí. És en aquest punt on el futur Ajuntament ha de replantejar-se quin tipus de polítiques vol aplicar per pal·liar aquests efectes negatius. Em refereixo a polítiques socials, educatives, culturals, d’integració...

Si l’anterior punt és important, no ho és menys l’incivisme, la inseguretat, la brutícia, el tancament de comerços...i en general l’empobriment de la ciutat, una ciutat que s’aguanta pel gran geni Dalí, si no, ja seria morta i enterrada.
Per tant, no és fàcil el panorama que es trobaran els regidors entrants, però d’ells depèn, i molt, el pronòstic final d’aquesta ciutat malalta. Tenen quatre anys per intentar reflotar-la. Aquest temps pot ser insuficient per algunes qüestions, però per altres és més que suficient. Si es volen veure resultats i canvis, el que portaven tots els partits polítics en els seus programes, sens dubte, s’haurà d’aplicar amb algunes polítiques de xoc. Ara mateix, són del tot necessàries. IMPORTANT! Tots els partits durant la campanya van prioritzar i coincidir que el primer objectiu era arreglar la ciutat i que s’hauria de dialogar entre tots pel seu bé. Serà veritat?

És important que el ciutadà comenci a veure i palpar algun canvi, algun brot verd. Només així recuperarem un bri d’il·lusió. O sigui que... a treballar! Poseu Figueres al lloc que li correspon com a capital i com a porta d’entrada a Europa.

Endavant al nou Ajuntament, i molta sort!