Avui (16/12/2018) fa un any que per primera vegada vaig assistir a un acte electoral d’Esquerra Republicana. Recordo que vaig enviar un missatge a l’Agnès Lladó per demanar-li que si es feia algun acte a Figueres amb la Dolors Bassa volia assistir-hi. Hi ha moments en què no pots veure l’espectacle des de la tele o deixar que t’ho expliquin en missatges de WhatsApp. Cal significar-se i compartir amb tothom del costat de qui estàs.

Fa un any vaig portar a la consellera Bassa un quadre de fotos en què apareixien els i les joves participants al programa de Noves Oportunitats que estem impulsant des de la Generalitat. Com a responsable del programa de Garantia Juvenil, des del primer dia vaig notar la complicitat de la consellera a l’hora impulsar polítiques de canvi social per als col·lectius amb més dificultats.

Ara fa un any vaig portar-li en nom de tot l’equip els somriures dels milers de joves que participen en un projecte que té com a objectiu que persones joves, amb diferents tipus de dificultats, trobin una nova oportunitat.

En aquest àmbit, les polítiques públiques han de servir perquè els joves tornin al sistema educatiu, per detectar els problemes i posar-hi solucions, formar els joves en professions per guanyar-se la vida dignament. En definitiva, empoderar les persones joves per poder dibuixar el seu propi projecte de vida.

Abandonar les persones joves i les seves famílies criminalitzant-los és renunciar a fer política. És renunciar a canviar el futur de les persones. Ningú neix predestinat a ser un delinqüent, un drogoaddicte, un criminal... però determinades polítiques d’aparador i els seus impulsors són responsables del que després ens trobem als carrers de la ciutat.

Sense por de canviar per transformar i fent servir la cançó de moda d’aquests dies:

No apostar per donar suport a les famílies de la ciutat amb joves amb dificultats... Malamente!

No tenir projecte de ciutat per acompanyar els joves en el trànsit de l’escola al treball... Malamente!

No disposar d’una xarxa coordinada de centres oberts... Malamente!

No val indignar-se amb la «xusma que campa pels nostres carrers». Què s’ha fet?, què cal fer?

I, finalment, quines responsabilitats cal assumir? Si no, malamente!