Qualsevol persona que escolti habitualment la ràdio s’haurà adonat que durant les pauses publicitàries han quasi desaparegut els anuncis de marques conegudes, i els espais s’han omplert d’anuncis de fires i esdeveniments organitzats en tots i cada un dels municipis amb vocació turística. Cada poble o ciutat ha omplert el seu calendari amb esdeveniments amb més o menys èxit que tenen com a única finalitat atraure visitants d’un dia que gaudeixin de la gastronomia local. L’agenda va plena de fires de tot tipus i esdeveniments d’allò més variats.

En aquests esdeveniments es repeteixen els firaires i les actuacions fins al punt que és molt difícil diferenciar les unes de les altres. Hi ha una explosió de fires i esdeveniments al llarg del calendari i en tota la geografia. Similar a la que hi va haver amb els festivals. A més, l’eix temàtic que serveix d’excusa per l’activitat sovint està mal treballat i no deixa de ser una excusa per fer alguna cosa al poble. Costa d’entendre aquesta dèria si no és per la manca d’imaginació i entenc que per la poca importància que tenen les àrees de turisme en els macrodepartaments de promoció econòmica.

I és que la veritat és que s’haurien de reduir dràsticament aquest tipus d’esdeveniments, si més no en els municipis amb potencial turístic.

I és que en ciutats com Figueres, Roses, l’Escala, etc., que són capaços d’atraure visitants i turistes durant un període significatiu del calendari –de març a octubre com a mínim–, l’objectiu no hauria de ser aconseguir puntes altes de visitants al voltant d’un esdeveniment que pot significar una despesa de recursos important i no necessàriament una bona promoció externa, sinó sobretot, teixir un catàleg de recursos, serveis i productes turístics que puguin ser consumits pels visitants que ja visiten el municipi atrets pels atractius de la ciutat.

Què pot fer algú que ens visita més enllà de comprar, menjar i visitar museus? Aquesta és la pregunta. I des de l’Administració i els sectors implicats no es dona una resposta satisfactòria. És obvi que és més fàcil muntar una fira de qualsevol cosa que crear un catàleg de recursos, serveis i productes turístics que puguin ser consumits qualsevol dia i qualsevol hora, però aquest és el gran repte. Si ens hi fixem, si anem a una gran ciutat internacional, farem activitats que la ciutat ofereix durant tot l’any i és això el que fa atractiva una destinació urbana. La capacitat de generar una maquinària de recursos que sempre estan disponibles. Això consolida la destinació. Què és el museu Dalí, si no?

És una visió que suposa canviar de mentalitat i segurament comporta més esforços i fracassos a curt termini, però molta més força turística i èxit a mitjà termini. Algú s’hi posa?