La presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, tal com havia avançat, ha apujat el preu del diner en 25 punts bàsics fins al 0,75% i 1%. La primera alça de les tres previstes per a aquest any, no ha agafat per sorpresa els inversors i el Dow Jones s’aproxima un altre cop als 21.000 punts.

Segons el comitè, des de l’última reunió, l’activitat econòmica s’ha expandit a un ritme moderat i el mercat de treball ha seguit enfortint-se. Es preveu que la taxa d’atur es mantindrà durant els pròxims tres anys en el 4,5% i que la taxa d’inflació tancarà el 2017 en l’1,9%, per mantenir-se al 2% el 2018 i el 2019. En aquest context, l’objectiu continua sent elevar els tipus fins a situar-se a final d’any entre l’1,25% i l’1,5%, pel 2018 arribar fins al 2,25. Ja li agradaria a Europa tenir una situació similar que la dels EUA però a la part negativa hi ha alguna similitud. El deute dels EUA és superior al seu PIB i els plans de Trump impliquenaugmentar les inversions i la despesa. Aquest és un greu problema però per parlar del deute americà necessitaríem molts articles per explicar-ho. Més fàcil és explicar el deute de les llars, que està en camí de superar el màxim del 2008. Més de l’11% tenen 90 dies de demora o estan en impagament i la taxa de morositat de préstecs per a automòbils es va apujar un 13% l’any passat.

Pujar els tipus precipitadament provocaria més problemes entre les famílies, i el consum als EUA, base del creixement, se’n veuria ressentit. A Europa, els tipus són a mínims històrics però, si als EUA se segueixen apujant, el BCE es veurà obligat a fer-ho i les conseqüències per a les famílies d’aquí seran les mateixes.