Ara fa pocs dies, quan Alexandre Lladó va pujar al tercer calaix del podi de la Hero Dolomites, una de les proves més exigents del calendari internacional de MTB Marathon, no només confirmava el seu excel·lent moment de forma. El ciclista de Borrassà consolidava, també, una trajectòria construïda a base de constància, superació i moltes hores de dedicació, fins al punt de situar-se actualment en la segona posició de la classificació general de la Copa del Món.

Aquella cursa disputada en aquesta secció italiana dels Alps presentava un recorregut de 86 quilòmetres i 4.500 metres de desnivell positiu, amb altituds que arribaven als 2.500 metres. L’alt-empordanès va completar-lo en 5 hores i 40 minuts, millorant en 23 minuts el temps que havia registrat l’any passat, quan es va imposar.
Si només es tingués en compte el resultat, podria ser una passa enrere. Però en una pràctica com aquesta les variables pesen. És per això que Lladó valora molt positivament l’actuació –i, per tant, el resultat– a la prova italiana. En aquest sentit, destaca que té un valor especial pel nivell dels participants. «Significa molt. Tot i que venia de guanyar la prova de  2025, aquest any el nivell era encara més alt. Darrere d’aquesta millora –retallar 23 minuts és un món, en ciclisme– hi ha molta feina: entrenaments específics, hores dedicades a perfeccionar les baixades i, sobretot, una gran atenció a aspectes clau com la configuració de la bicicleta i l’alimentació durant la cursa».

UN NIVELL MÉS ALT. El podi li permet sumar punts importants a la classificació general de la Copa del Món, on actualment ocupa el segon lloc provisional quan només resten dues proves per disputar-se. Tot i la dificultat de repetir el títol aconseguit la temporada passada, Lladó manté intactes les seves opcions. «Els meus rivals són molt forts, però no tiraré la tovallola fins al final», diu. «Repetir la victòria de l’any passat és molt complicat, especialment perquè aquesta temporada s’han incorporat a la categoria molts exciclistes professionals amb un nivell altíssim. Tot i això, estic molt satisfet de ser segon a la classificació general, perquè amb la competitivitat que hi ha aquest any aquest resultat encara té més mèrit», afegeix. 

Ara bé, per arribar fins aquí ha calgut resseguir un llarg camí; a vegades, amb arestes punxegudes. Així doncs, l’actual moment de forma culmina una evolució iniciada fa pocs anys, tenint en compte que l’Alexandre va arribar al ciclisme després d’una lesió practicant motocròs i va descobrir les proves de resistència gairebé per casualitat. El gran salt esportiu va arribar a partir del 2020, tot i que una Covid persistent va frenar-ne la progressió durant diverses temporades. «No va ser fins al 2024 que un metge vinculat a un equip ciclista va trobar l’origen del problema i va encertar amb el tractament. Aquell moment va ser determinant per poder tornar a rendir al meu màxim nivell», detalla.

NOUS REPTES. Ara, consolidat entre els millors especialistes internacionals de la disciplina i dintre de la categoria Màster, el ciclista fuster d’ofici continua perseguint nous reptes. Entre els seus objectius de futur hi ha proves emblemàtiques com la Titan Desert i la Cape Epic, dues competicions que espera poder afrontar si troba el suport econòmic necessari, un aspecte, aquest, que sovint resulta més costerut que les ascensions més pendentoses que ha d’afrontar amb el manillar i els pedals.