Estructures similars a tanques metàl·liques ocupen fins al proper 31 d’agost el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Aquestes composicions formen part de la mostra «Agde, el camp dels catalans (1939-1942)» i contenen panells i vitrines que immergeixen els visitants en les condicions de vida del tercer espai d’aquest camp de concentració.

L’exposició es basa en el llibre El camp d’Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940) de la doctora en Història Contemporània per la UAB Laia Arañó, que és també la comissària de la mostra. El disseny de la proposta compta amb fotografies inèdites, documents d’arxiu i diversos testimonis. Arañó ha analitzat les característiques d’aquest camp de concentració, el context històric a França i a Agde i les condicions de la seva existència, el tipus de persones i col·lectius que hi van ser internats i de quina manera va incidir en la societat francesa del moment. 

El resultat és aquesta proposta itinerant, que ja ha estat present a Barcelona, Agde, París, Cubelles i el Vendrell. El seu objectiu és reivindicar el paper imprescindible, però sovint poc reconegut, que el camp d’Agde va tenir en l’organització de l’exili català, després de la desfeta de 1939.

LA CONSTRUCCIÓ. El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, a càrrec de tots els centres d’internament francesos, notificava al prefecte del departament de l’Erau la decisió de construir un camp de concentració al municipi d’Agde, amb l’objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló. D’aquesta manera, pretenia alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estava assumint des de l’arribada dels exiliats. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris republicans que, dirigits per dues companyies d’enginyers procedents del camp de Sant Cebrià, començaren a construir el camp 1 i el 2 i, al cap de poc, el 3.

EL 3. El tercer camp va recloure molts catalans, fet que el va convertir en una «petita Catalunya fora de Catalunya», com deia el poeta exiliat Agustí Bartra. A diferència dels altres dos, va gaudir d’una alta vitalitat. Tot i la monotonia del camp de concentració, hi consta una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical tenint com a base la cultura catalana. Un fet que va mantenir intacte el sentiment de pertinença catalana, teixint un col·lectiu a l’exili que va jugar un paper rellevant per a la reconstrucció cultural catalana.