Figueres va celebrar dijous passat el Ple extraordinari sobre habitatge. Una sessió de més de dues hores i mitja per tractar la qüestió, però sense cap acord concret. Cada grup municipal va exposar la seva visió en un ple marcat pel Pla Viure a Figueres que el govern de Masquef  va presentar a la premsa abans del Ple. El gest no va agradar gens a bona part de l’oposició, que es va sentir menystinguda per no haver disposat de la informació.

Per la seva banda, el govern va considerar l’acció legítima, ja que se’ls demanava comptes en matèria d’habitatge i van exposar un «full de ruta» amb una previsió a 5 anys vista. El document recull 25 mesures, la construcció de 1.000 pisos de lloguer assequible nous i més ajuts a la rehabilitació. 

L’alcalde, Jordi Masquef, es va referir al pla com «el fruit del treball amb tots els agents implicats en matèria d’habitatge» i, tant al matí com a la tarda, va deixar clar que està en contra de la sobreregulació en les polítiques d’habitatge perquè provoquen que «l’oferta minvi». També es va referir a un problema de competències dels ajuntaments i va ser clar amb una reflexió sobre responsabilitats compartides. En aquest sentit, Masquef va dir: «Estan molt bé les promocions de casetes boniques a pobles bucòlics de l’Empordà, però els pisos socials que els faci Figueres. Això no pot ser, la responsabilitat és de tots i de tots els municipis».

PLA VIURE A FIGUERES. L’estratègia municipal passa per promoure 1.044 habitatges assequibles entre el 2026 i el 2030. D’aquests, 847 seran pisos de lloguer assequible en solars de l’INCASÒL (Generalitat), del SEPES (Ministeri de l’Habitatge) i municipals. A més, el pla també contempla 78 habitatges cooperatius o de lloguer assequible, 70 habitatges amb serveis per a persones grans i 49 habitatges assequibles a l’edifici Rhodes. Precisament, sobre aquest edifici de l’avinguda Dalí en rehabilitació a través de la cooperativa Servihabitat, l’alcalde es va mostrar esperançat en què les visites ja es puguin fer d’aquí a tres o quatre setmanes. Seran pisos de lloguer assequible per a joves i gent gran.

Altres mesures incloses en el pla  passen per duplicar en cinc anys els ajuts municipals a la rehabilitació, establir bonificacions del 75% de l’IBI a les empreses de construcció i promoció d’habitatges residencials mentre durin les obres (màxim 3 anys) i bonificar el 60% de l’ICIO (impost sobre construccions, instal·lacions i obres per habitatges de protecció oficial). A banda dels incentius fiscals,  una altra mesura prevista seria l’ampliació del parc municipal d’habitatges amb noves aportacions al Fons de Patrimoni, que actualment compta amb 2,5 milions d’euros. La regeneració urbana amb la dotació del Pla de Barris Figueres Oest i un nou pla per al centre històric també s’afegeix al paquet de mesures .

Una altra línia d’actuació del pla és la mobilització d’habitatges buits, amb mesures com el reforç de la borsa municipal de lloguer social, subvencions a la rehabilitació i actualització del cens d’habitatges buits.

XIFRES I VISIONS. Durant el Ple es van posar sobre la taula dades com ara els pisos buits que hi ha a la ciutat, que segons la portaveu d’ERC i exalcaldessa, Agnès Lladó, són entre 3.000 i 3.500. En canvi, l’alcalde Masquef va parlar de 1.300 pisos buits el 2013. En aquest sentit, Lladó demanava un cens real d’habitatges buits creuant les dades del padró, consums i cadastre. L’exalcaldessa també va lamentar que el govern hagués presentat «un pla d’esquenes al Ple». Tant ERC com el PSC van retreure a l’equip de Masquef que «fins ara no ha fet ni han previst» més operacions de tempteig i retracte amb habitatges d’execucions hipotecàries per incrementar el parc públic. 

En les diagnosis sobre la situació crítica que es debatia també van sortir les xifres dels preus mitjans del lloguer (entre 580 o 620 euros mensuals, segons ERC, i entre 575 o 820 euros amb pics de fins a 1.100 euros, segons el PSC). Uns preus per a una població amb una mitjana d’ingressos no superior als 22.000 euros i que dedica a l’habitatge més del 40% del salari. Tot plegat amb un percentatge d’habitatge públic a la ciutat entre l’1 i el 2%, si hi arriba.

En aquest sentit, el portaveu del PSC, Alfons Martínez, deia que «l’habitatge és la porta d’entrada de tots el drets i a Figueres aquesta porta està tancada per a milers de persones». Martínez va proposar una operadora d’habitatge perquè construeixi en sòl públic, un pacte comarcal contra el sensellarisme i va apostar per aprofitar «el vent a favor amb les polítiques d’habitatge del govern Illa». ERC i PSC també aposten per una política de «càstig» al pis buit. Un punt també compartit pel regidor de la CUP, Xavier Colomer, que va subscriure bona part de les mesures dels grups d’esquerres, però que va centrar les seves intervencions en carregar  contra el govern per «la gestió del Ple» i el «control del relat». Colomer va dir: «vostès venen a complir l’expedient al Ple perquè la feina important ja l’han fet avui davant la premsa».

Jordi Vivó, de Vox, també es va mostrar contrariat per no tenir el document del pla del govern i va proposar una unitat d’inspecció i control del lloguer il·legal que fomenta els «pisos pastera». La regidora no adscrita, Àngela Domènech, va apostar pel programa Arrela’t, «habitatges per a residents i  contribuents a Figueres», amb especial atenció a la gent gran.Amb tot, la unanimitat o l’acord per impulsar mesures no es va notar en el Ple. Jordi Masquef va proposar «mà estesa» per actualitzar el Pla d’Habitatge (caducat des del 2010). No va quedar clar, però, com s’hi sumarien els grups i de quina manera es buscaria el consens.