Els engisos són els rebrots que neixen de les arrels de les oliveres. Una molèstia per a la planta que cal arrencar any rere any per donar més força als fruïts. Aquest destorb natural, aparentment inútil, tradicionalment s’havia utilitzat per fer nanses de pesca i cistells. Ara, i després de cinc anys de recerca, proves i aprenentatge autodidacte, el cadaquesenc Marc Blay ha aconseguit recuperar aquesta tècnica gairebé desapareguda i adaptar-la a objectes contemporanis.

«Des de sempre, a tota la Mediterrània s’han fet nanses de pesca amb fibres vegetals», explica Blay, que recorda que de petit ja coneixia aquest món a través de la família: «Amb els avis ja teníem nanses i gambines, sempre anàvem a pescar i jugàvem amb això. Gambinejar era això: anar amb la família, tirar la xarxa i endevinar els peixos que havíem agafat».

EL CAMÍ. El projecte va renéixer quan va tornar a viure a Cadaqués i va entrar en contacte amb els engisos d’olivera. Abans, aquests rebrots s’aprofitaven per fer cistells i estris durant l’hivern, mentre que a l’estiu es pescava. «Tot formava part d’un cicle natural i econòmic molt clar: es collia l’oliva, es treballava el material a l’hivern i a l’estiu s’anava a pescar», relata.

A partir d’aquí, Blay va començar, amb una gambina que tenia  a casa, un procés complet d’aprenentatge: estudi de nusos, proves amb patrons i observació de peces antigues. Durant anys va dedicar hores diàries a practicar: «Després de treballar, cada dia estava tres o quatre hores practicant. És prova i error constant». Fins i tot va demanar consell a través de les xarxes per superar un «bloqueig». «Vaig entendre els punts claus i finalment vaig acabar la meva primera gambina», explica.

MATÈRIA PRIMERA. El material també requereix un procés delicat. Els engisos s’han de collir en el moment adequat, netejar-los i assecar-los correctament. Així l’hi ha explicat la gent gran del poble, de la qual ha pogut recopilar molta informació: «Si els culls a finals d’estiu, quan la saba baixa, la peça dura molt més», i afegeix «un cop l’any, les peces s’han de rentar amb aigua de mar per conservar-les, tapar els porus i matar els corcs».

Blay explica que obté els engisos d’olivars de particulars, d’on extreu els rebrots en el moment adequat amb permís dels propietaris: «És un intercanvi. Jo netejo l’arbre i ells em deixen el material. És una situació win-win».

El resultat. El seu treball combina tradició i disseny contemporani. D’una banda, repara i recupera estris de pesca que particulars li demanen que torni a la vida, i de l’altra, crea les seves pròpies peces: «Ara faig objectes funcionals d’avui amb una tècnica ancestral», diu. Fa nanses de pesca, però també bosses, cabassos i joies. Entre les creacions més especials destaca una gambina gegant per pescar el mero, així com una motxilla i una bossa amb sistemes de tancament inventats per ell mateix. «Són peces úniques, mai ningú les havia fet abans amb aquesta combinació de tècniques».
El projecte està agafant volada. Ja l’han convidat a exposar al Port de la Selva i al Festival Nàutic de Portvendres, entre altres. Fins i tot s’ha plantejat la possibilitat de fer cursos: «des de fa poc que puc dir, per fí, que em sento mestre, però són moltes hores i la gent vol aprendre-ho massa ràpid».
Per això estudia la possibilitat de fer cursos en línia: «si no es registra, aquest coneixement es perdrà», alerta. n