Els ajuntaments que formen part del Consell rector del Parc Natural del Cap de Creus no volen que les empreses nàutiques de Castelló d’Empúries puguin navegar per l’àmbit marítim protegit de la mateixa manera que ho fan les embarcacions de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà. L’alcaldessa castellonina, Anna Massot, va explicar a l’últim ple que aquest òrgan rector no ha acceptat la moció que el consistori va aprovar per unanimitat al febrer, i en la qual instava la Generalitat a revisar el nou Pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus.

Tal com va avançar HORA NOVA, des de l’estiu passat aquest PRUG imposa diverses limitacions a la zona: regula els usos esportius, recreatius, educatius i científics dins l’àmbit marítim del Parc i, per exemple, limita la navegació nocturna i l’ús lliure de motos d’aigua, el submarinisme o la pesca recreativa en una àrea de 3.000 hectàrees. El mateix document concedeix una excepcionalitat als municipis que formen part del Parc Natural, però Castelló d’Empúries considera que això és un greuge vers el seu municipi, ja que en formar part de la badia de Roses també té al cap de Creus el seu àmbit de navegació prioritari. 

La Generalitat es va comprometre a estudiar la mesura, però sembla ser que els ajuntaments que sí que formen part del Parc s’hi neguen i de moment no han acceptat la petició. «O sigui, no hem pogut avançar en aquest sentit perquè els municipis que formen part del Cap de Creus ara per ara no veuen amb bons ulls que nosaltres ens puguem adherir a aquesta excepcionalitat», va explicar Massot al plenari, el qual havia fet un front comú en aquest sentit.

Des de l’oposició, el portaveu de SOM, Agustí Ayats, també es va pronunciar: «En una reunió de la junta del Parc es va debatre aquest tema i no es va acceptar la proposta de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, però això no vol dir que el tema estigui tancat», va dir. I va demanar a Massot que intercedeixi davant d’alcaldes i alcaldesses per revocar la decisió. «De la mateixa manera que vam aconseguir que el Departament obrís la revisió anticipada, entenc que ara hem d’activar tots els mecanismes polítics, perquè també m’ha arribat que els recels venen dels municipis que estan dins de l’àmbit del Parc», va argumentar Ayats. Massot li va respondre que no donen res per tancat, i que hi continuen treballant.

PROBLEMES A LA COOPERATIVA. Durant la mateixa sessió, el regidor de Vox, Francisco Javier Medina, va explicar que, en una assemblea extraordinària celebrada el 9 de setembre, la Cooperativa Agrícola del municipi va reconèixer que, a causa de la cancel·lació d’una línia de finançament bancari, l’organisme està en una situació econòmica «molt difícil». Per això en aquella mateixa reunió es va aprovar vendre patrimoni i algunes instal·lacions de la cooperativa a persones externes. L’equip de govern va considerar que el ple no era el lloc per tractar l’assumpte, perquè amb l’Ajuntament la cooperativa no hi té cap deute.

SANTO DOMINGO. Per donar seguiment al conflicte que ja s’havia tractat a l’anterior ple, que fa temps que afecta les zones de Santo Domingo i el Delta Muga, el grup municipal de Junts va presentar una moció «per instar el govern municipal a afrontar els problemes». Demanaven explícitament un pla de regeneració de la zona per abordar les problemàtiques que hi ha «d’una manera integral», impulsar la municipalització dels carrers per garantir-hi els serveis, i aplicar mesures immediates «de seguretat i sanejament» al barri. El text, però, només va obtenir quatre vots favorables. 

Anna Massot va assegurar que ja s’hi està treballant des de fa temps en diversos sentits. «El pla de xoc ja hi és. El desenvolupament que comentàvem del POUM de moment no es farà perquè els veïns tampoc s’ho plantegen», va explicar, tot afegint: «Continuarem treballant amb responsabilitat, però per donar respostes reals, no titulars». Des de SOM, Agustí Ayats va admetre que la moció era «ben intencionada», però considera «que potser posa el carro a davant dels bous». I el regidor de la CUP, Jaume Mach, va explicar que tampoc hi donava suport perquè creuen que el que cal és pactar mesures concretes.