El Ranxo de Capmany és molt més que una celebració gastronòmica: és una expressió viva de la identitat col·lectiva del poble, documentada des de l’any 1763 i profundament arrelada al calendari festiu de Carnestoltes. Aquesta tradició secular, que ha passat de generació a generació, manté intacta la seva essència comunitària i solidària. A més, Capmany és membre fundador de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya, un fet que reforça el seu paper referent dins el patrimoni culinari tradicional del país. Els actes van començar diumenge amb la tradicional passada per les cases del poble. En un ambient festiu i acolorit, i amb una lluïda rua de carnaval, els veïns van donar ingredients i col·laboracions econòmiques per fer possible el ranxo. La jornada va culminar amb una fideuada solidària compartida a la Nau Joan Antoni Rodeja del Sindicat El Parral, un espai que es va omplir de germanor i esperit col·lectiu.

CARNESTOLTES. Dimarts, però, va arribar el gran dia de Carnestoltes. Des de primera hora del matí es van encendre els focs que havien de donar vida als vuit perols de ranxo, destinats a alimentar prop de quatre-cents assistents. Cuineres i ajudants van començar ben d’hora les tasques preliminars: pelar patates i cebes, preparar els ingredients i avançar amb el sofregit i la carn, bases imprescindibles d’aquest plat contundent i saborós. Paral·lelament, la plaça i els carrers respiraven ambient festiu. No hi van faltar el típic esmorzar de truita de botifarra ni l’arrossada de migdia, que van ajudar a fer més curta l’espera fins al moment culminant. Ja encarant el vespre, amb la presència dels Gegants Àgata i Gregori, els Grallers d’Espolla i la Cobla Foment del Montgrí, la gentada es va anar atansant a la Plaça Major. A les set en punt i al toc de la gralla, els vuit perols es van plantar solemnement a plaça.

Així es repetia, una vegada més i des de fa 263 anys, el ritual que dona sentit a la festa:  tothom s’hi va acostar per parar el plat i tastar una menja que, més enllà dels ingredients comuns de tots els ranxos del país, regalima tradició, història i un profund sentiment d’orgull i pertinença per a tots els campmanyencs.