Quan la rosinca Elia González no compleix amb les tasques familiars o professionals aixeca pes. Quilos i quilos de pes. Com a mínim, fins a cent vuit quilos, que és la xifra que li va permetre classificar-se el passat 21 de febrer, a Montfullà (Bescanó), per al Campionat d’Espanya Màsters que se celebrarà d’aquí a un mes, del 10 al 12 d’abril, a El Ejido (Almeria). La prova de la lliga catalana disputada a terres gironines la recorda com una cita subratllada al calendari: «Vaig viure la competició amb molta concentració, sabia exactament la marca que necessitava i no hi havia marge, però no vaig sentir pressió: estava molt connectada amb cada intent. Quan vaig aconseguir els cent vuit quilos, vaig sentir sobretot alleujament i orgull».

La classificació pel Màster suposa, també, un nou esglaó en una carrera esportiva fulgurant. Procedent de la pràctica del CrossFit, l’Elia sempre ha mostrat interès per la part tècnica de l’halterofília, malgrat que mai s’havia plantejat competir... Fins fa un any. Un dia, aixecant pes, va sentir «una connexió molt forta amb la barra». Es va informar, va buscar un club per expandir les seves inquietuds i es va acabar federant  fa tot just un any, l’abril de 2025, a l’aixopluc del Club Halterofília Girona. «En Santi Martínez –director del club– em va guiar en tot moment i vaig entendre que aquest esport no només es basava en els entrenaments: em permetia créixer, exigir-me», valora.

FER «EQUILIBRIS». Durant aquesta curta –però reeixida– trajectòria, la rosinca no només ha hagut d’aixecar discos i barres de ferro colat o acer, també ha hagut de sostenir una estructura quotidiana igualment pesant. «Em mou la passió, i per practicar aquest esport haig de fer molts equilibris; la meva vida és intensa: la maternitat, la feina de cambrera, els entrenaments... Ara bé, l’esport també és el meu espai personal, el que m’ordena i em dona energia», detalla González, que alhora també fa balanç dels moments més feixucs: «Sobretot, el cansament acumulat i la sensació d’arribar a tot de manera molt justa. En tot cas, també he descobert  que soc molt més resilient del que em pensava».

Aquesta capacitat d’adaptació, precisament, la conduirà a l’abril al campionat estatal, on competirà a la categoria W40 (de 40 a 44 anys) i en el pes corporal de fins a 69 quilos. «Per competir per l’or necessito consolidar i augmentar marques, he de treballar molt i això implica millorar la força, l’estabilitat i la confiança sota la barra, especialment en la recepció de l’arrencada. I també és clau arribar a l’abril sense lesions i amb continuïtat d’entrenaments, és clar».

UN DESIG. González, de 42 anys, va endinsar-se en aquest esport d’una manera pràcticament autodidacta –l’entrenament se l’ha gestionat ella– i per això ja pot brindar una opinió mesurada del creixement de l’halterofília a l’Alt Empordà –una opinió edificada, també, pel fet que juntament amb el seu home, Àlex Abad, regenta el gimnàs Saiyan Crossbox, a Roses–. «És un esport encara minoritari, però està creixent molt, sobretot gràcies a l’impuls del CrossFit i a la visibilitat de les competicions. M’agradaria que en el futur hi hagués més base, més joves i més suport institucional perquè l’halterofília formi part del teixit habitual del territori», conclou l’Elia.