Figueres ha sigut un dels escenaris del nou fenomen viral de Catalunya: El Botí. Un compte d’Instagram que va néixer fa poques setmanes i ja acumula més 30.000 seguidors. El concepte del perfil és clar: un joc on s’amaguen diners reals en llocs públics de Catalunya i guanya qui els troba primer. Des del perfil, avancen pistes relacionades amb el municipi on s’amagaran els diners i els usuaris i les usuàries han de trobar-los. En el cas de la capital alt-empordanesa, la pista va ser una imatge amb sis pollets que feia referència a l’embarbussament «una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics», dit pel pintor del surrealisme Salvador Dalí. En aquest cas, el botí va amagar-se davant de la Torre Galatea.  

El setmanari ha pogut contactar amb els impulsors d’aquest perfil i expliquen que són dos amics que un dia, entre bromes, van dir allò típic de: «no hi ha nassos!», i en poc temps s’han convertit en la tendència del moment a Instagram. Els ideòlegs, que demanen mantenir l’anonimat per no perdre la gràcia del joc, asseguren que no se’n saben avenir, de la gran rebuda que ha tingut la proposta, i expliquen que van inspirar-se en un perfil d’Instagram d’un altre país.  

ÚS DEL CATALÀ. El Botí és un perfil que té cura de la llengua i fa valdre el bon ús del català. Els seus precursors detallen al mitjà que una de les premisses que s’han marcat per consolidar el compte és posar en valor «la identitat de fer país, la llengua, el territori i el producte local». En aquest sentit, detallen que sempre responen els comentaris en català, «escrivim en un català molt correcte i les col·laboracions que hem fet són amb marques que etiqueten en català i fan les comunicacions en aquesta llengua», concreten. La primera col·laboració que van fer va ser amb la firma alt-empordanesa Collverd, referent en productes d’ànec. I, de fet, van amagar els diners en una llauna de foie-gras. Des d’El Botí deixen clar que volen «jugar posant en relleu la llengua i tot el que significa». També busquen vincular el joc amb el vessant més cultural. N’és un exemple El Botí que van fer al Vendrell, al Museu Pau Casals, on la pista era «que cantin els ocells». Des del perfil expliquen que volen «jugar amb les referències culturals i històriques del nostre país; no només volem amagar diners i prou, sinó que darrere de cada pista i cada botí hi ha una idea i requereix tenir una mica de cultura general i la ment desperta», declaren. 

LES NORMES DEL BOTÍ. Com a tots els jocs, a El Botí hi ha diferents normes que cal seguir per participar-hi. Són les següents: s’amaguen diners reals en llocs públics de Catalunya, i guanya qui primer els trobi, no és un sorteig, és una cerca; la participació és totalment gratuïta; està prohibit entrar en propietats privades o danyar espais o posar-se en perill; cadascú juga sota la seva responsabilitat, i, finalment, l’última norma és que qui trobi el botí ha d’etiquetar el perfil.

POBLES D’ARREU DE CATALUNYA. Fins al dia d’avui, El Botí ha fet parada a Girona, Sabadell, Barcelona, El Vendrell, Vic, Puigcerdà, Lleida, Premià de Mar, Figueres i Santa Coloma de Farnés. «Hem començat amb les principals capitals, però volem anar a pobles d’arreu de Catalunya», diuen. Veurem, doncs, quin serà el pròxim botí.