Portbou és terra de pas per excel·lència. Però en els últims anys aquesta condició ha derivat en una nova problemàtica: l’augment de les persones sense llar. L’alcalde, Gael Rodríguez, explica que sovint hi ha hagut persones que migren o que es queden sense connexió ferroviària i acaben dormint als carrers del municipi. Però en els últims temps n’han detectat un augment. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, els Mossos d’Esquadra, els serveis sanitaris i la Creu Roja han posat en marxa una de les taules de treball sobre el sensellarisme de l’Alt Empordà. L’objectiu: elaborar un protocol d’actuació que millori la coordinació i l’atenció a aquestes persones. 

El referent de sensellarisme del Consell Comarcal, Dani Sánchez, explica que la ubicació fronterera converteix Portbou en un dels punts d’entrada i sortida dins dels itineraris migratoris. Moltes de les persones que hi fan nit són migrants que es queden sense tren en tractar-se de l’última estació en territori català, però també n’hi ha que es queden bloquejades després que les autoritats franceses els impedeixin continuar el seu trajecte en arribar a França i els retornin al municipi.

Segons les dades dels serveis socials, cada mes es registren entre 140 i 150 «retorns en calent» des de França; és a dir, persones que les autoritats franceses retornen a Espanya per manca de documentació. Tot i així, Sánchez matisa que no totes es queden a Portbou, «moltes intenten reprendre el trajecte en tren o a través dels passos de muntanya». I també han detectat un increment de persones que fan el recorregut invers, de França cap a l’Estat espanyol. Es tracta, segons Sánchez, de «persones europees que consideren que poden trobar més oportunitats aquí».

Més enllà dels fluxos migratoris, els serveis socials també atenen persones amb trastorns de salut mental, sovint propiciades per un consum actiu de substàncies com drogues o alcohol. «Quan hi ha episodis psicòtics o situacions de desorientació a la via pública, el malestar social és molt més visible en un poble de mil habitants com Portbou que en una ciutat gran», assenyala Sánchez.

Cada setmana dos educadors visiten el municipi i recorren els carrers atenent aquestes persones que dormen al carrer. Formen part del servei itinerant gestionat per Suara Cooperativa i finançat pel Departament de Drets Socials. En alguns casos, la intervenció social és puntual i consisteix a facilitar una manta, un allotjament d’emergència, un àpat o fins i tot un bitllet de tren perquè la persona continuï el seu trajecte. En d’altres, la situació «s’enquista», especialment quan hi ha patologies de salut mental que requereixen coordinació amb els serveis sanitaris i, en situacions extremes, ingressos involuntaris en centres especialitzats.