Castelló d’Empúries vol que les seves embarcacions puguin navegar per l’àmbit marítim del cap de Creus de la mateixa manera que ho fan els d’altres pobles de la badia de Roses perquè els seus empresaris no pateixin discriminacions que puguin perjudicar els seus negocis. Per aconseguir-ho, l’últim ple ordinari va aprovar una proposta de resolució per instar la Generalitat de Catalunya a revisar el nou Pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Parc Natural de Cap de Creus, que des de l’estiu passat imposa diverses limitacions a la zona. En concret, el document regula els usos esportius, recreatius, educatius i científics dins l’àmbit marítim del Parc en què, per exemple, limita la navegació nocturna i l’ús lliure de motos d’aigua, el submarinisme o la pesca recreativa en una àrea de 3.000 hectàrees.

El mateix PRUG concedeix una excepcionalitat als municipis que formen part del Parc Natural, que són Cadaqués, Roses, el Port de la Selva i Llançà. Però Castelló d’Empúries considera que això és un greuge vers el seu municipi, que en formar part de la badia de Roses també té al cap de Creus el seu àmbit de navegació prioritari. 

«El territori no s’acaba en línies administratives, i estem d’acord en què s’ha de protegir, perquè, a més, protegir el territori ens interessa a tots. Però és evident que el nostre municipi, tot i no formar part administrativament del Parc, forma part de la badia de Roses, i les nostres embarcacions formen part d’una mateixa dinàmica marítima i fan ús del cap de Creus. Per tant, el que demanem és aquesta equitat amb els altres municipis amb qui compartim aquest espai marítim», va argumentar l’alcaldessa, Anna Massot, durant el Ple.

Volen que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica revisi el document per incloure Castelló d’Empúries dins del règim d’excepcionalitat previst als municipis que formen part del Parc Natural, especialment en allò que fa referència a la navegació i la regulació de l’activitat nàutica, sobretot tenint en compte que aquesta activitat té una importància estratègica per a l’economia local. I la resolució que s’ha fet arribar a la Generalitat és pràcticament unànime.

Només el regidor de la CUP, Jaume Mach, es va abstenir en la votació en considerar que no hi hauria d’haver cap excepcionalitat en el PRUG. La resta de grups van fer front comú. Des de Junts, Dolors Barceló va dir: «És evident que si no hi hagués cap excepcionalitat seria una altra tessitura, però ja que n’hi ha, defensem els interessos del municipi. Pensem que ja s’havia d’haver fet des del principi, però està molt bé que hi haguem arribat per consens totes les forces polítiques del Ple». I el portaveu de SOMEC, Agustí Ayats, va afegir: «Aquesta proposta neix d’una preocupació real (...). El PRUG del cap de Creus regula usos que impacten de ple en l’activitat social i econòmica del nostre municipi, tot i que formalment no en formem part, i això genera un greuge evident respecte de municipis veïns que comparteixen el mateix espai marítim». 

MÉS INTENTS DE FRAU AL PADRÓ. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha detectat un increment dels intents de frau al padró. Així ho va explicar l’alcaldessa, Anna Massot, durant l’últim ple ordinari, a instàncies d’una pregunta que li va fer el portaveu de SOMEC. 

Agustí Ayats va demanar si hi havia una decisió política en aquest sentit, després de detectar que «en els darrers mesos s’ha endurit clarament l’accés al padró, la qual cosa celebrem». Però Massot va assegurar que no hi ha cap «canvi de criteri» ni cap «decisió política nova». Segons l’alcaldessa, «la normativa és la mateixa». «Si hi ha més resolucions en contra és perquè quan la policia hi ha anat no ha trobat allà a les persones que ho demanen», va explicar. 

En aquest sentit, Massot reitera: «No és una decisió. Si la policia va al lloc i hi troba o no hi troba les persones que hi habiten, no ho decideix cap tècnic ni cap polític». I afegeix: «Potser ara hi ha hagut més intents de frau i realment les persones que es volien empadronar no hi són, i la policia hi va i no els troba». Per tot això, conclou: «Si ara ha trobat més denegacions del padró és perquè hi ha hagut més frau». 

L’OPOSICIÓ FORÇA CANVIAR EL ROM PER FER UN PLE CADA MES. Els cinc grups de l’oposició han arribat a un acord per forçar un canvi en el Reglament orgànic municipal (ROM). Volen que els plens ordinaris passin a ser cada mes en lloc de cada dos mesos, com fins ara. Per aconseguir-ho, el Ple va aprovar una moció liderada per Junts que demana que les sessions passin a ser l’últim dijous de cada mes a les 20 h, i que tinguin una durada màxima de 4 hores.

El text de la moció argumenta que la periodicitat mensual provoca «una acumulació excessiva d’expedients a l’ordre del dia, cosa que dificulta un debat profund i estructurat; un alentiment en la tramitació  de projectes, convenis, modificacions pressupostàries i altres acords que requereixen aprovació plenària; la impossibilitat de donar una resposta ràpida a qüestions urgents que sorgeixen entre sessions, i un seguiment menys continuat de l’activitat municipal per part de la ciutadania i dels mateixos grups polítics».

En aquest sentit, la portaveu de Junts, Dolors Barceló, va exposar al Ple que consideren que els plens bimensuals proposats per l’equip de govern «són totalment insuficients perquè hi hagi un debat enriquidor per a totes les parts i perquè hi hagi una presència de l’oposició en aquesta presa de decisions de qüestions fonamentals». I el cupaire Jaume Mach va afegir: «Creiem que aquest canvi en la manera de funcionar pot aportar molts beneficis, sobretot en un municipi amb un múscul tan potent de secretaria i tècnic».

Per la seva banda, l’alcaldessa, Anna Massot, va expressar el seu disgust. Assegura que l’equip de govern no té cap problema «amb el debat polític i democràtic, ni amb la transparència», però considera que la petició «no respon a una necessitat real», sinó que és «una decisió política de l’oposició». Massot recorda que la periodicitat bimensual «no és una anomalia» i que amb els plens extraordinaris ja es tracten qüestions urgents; alerta que el canvi tindrà impactes administratius, tècnics i organitzatius, i també econòmics; i lamenta que «no és una moció fruit d’un consens treballat».  

«Trobo surrealista que es vulgui portar una moció d’aquest tipus sense ni parlar-ne amb el govern», va reblar. I va plantejar la possibilitat de reduir les assignacions per assistències als plens com a mostra «de bona voluntat o de compromís que no es fa amb una finalitat econòmica». Des de Junts no s’hi van mostrar contraris, però de moment la moció es va aprovar amb els nou vots a favor de l’oposició i els vuit vots contraris de l’equip de govern.