El Grup Amics Senderistes GAS Mountain ha trobat una nova galeria que dona accés a les antigues mines d’or i d’arsènic que hi ha al terme municipal de la Jonquera. Es tracta d’un jaciment miner industrial explotat a principis del segle xx a la zona de Sant Pere del Pla de l’Arca. De fet, alguns veïns de la zona coneixen fins a sis accessos que permeten entrar a l’explotació, excavada en filons de quars dins de roques cristal·lines. I fins i tot hi ha un llibre que en parla (La capella Embruixda, de Joan Tocabens). Però la memòria històrica intenta preservar el record del que en el seu moment pretenia ser un riu d’or soterrat. 

Va ser a principis del segle xx, en plena febre europea per la prospecció minera als Pirineus, i quan l’arsènic era un gran actiu per a la indústria química, els pesticides i la metal·lúrgia, que dos germans belgues van començar a explotar les mines. Aleshores l’Albera ja era una zona molt coneguda pels geòlegs francesos per la seva gran riquesa mineral; i els Gascar, inversors miners que treballaven en petits i mitjans jaciments, van arribar a la frontera jonquerenca amb la idea de trobar-hi or, i també arsènic, pirita i altres minerals amb metalls valuosos. 
Tot indica que el projecte va funcionar fins que va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), tot i que els minerals hi estaven molt disseminats i se n’extreien en petites quantitats. Aleshores els Gascar van ser cridats a files. No van tornar mai més i amb el pas del temps les galeries i edificacions van quedar en desús.

A finals del segle xx les cavitats es van reutilitzar per instal·lar-hi les bateries d’un sismògraf, i actualment l’entrada i la galeria principal estan tancades per seguretat (tot i que algú ja les ha vandalitzat). Des de GAS Mountain, seguint la seva línia de recuperar patrimoni natural i cultural de la comarca, estan intentant trobar més accessos. «Fa un temps vam trobar unes cabanes que queden a sota el riu, i a dins del riu hi ha dues cavitats. Una fins i tot té un petit llac artificial a dins (...). Ho vam deixar estar. Però ara fa poc, arran de buscar els búnquers, i sabent que quan es fa un túnel tota la pedra de dins la tiren a fora, vam veure una gran quantitat de pedra a sobre de la porta tancada de la mina. I vam pensar: “Ostres, potser hi ha una boca més”. Vam pujar i la vam trobar», explica un dels membres del grup, Humberto Vila.

L’ALBERA, JOIA GEOLÒGICA. Tot i que ni l’Alt Empordà ni l’Albera són coneguts pels seus jaciments miners, hi ha diversos indicis de mineralització associats als processos geològics propis del nostre territori i a les intrusions de magma que ha tingut al llarg dels segles. En aquest sentit, cal recordar que l’Albera és un massís amb més de 300 milions d’anys d’història, format per granits, gneis i esquists, i travessat per fractures molt profundes. Al llarg de la història, aquestes fractures han permès que hi circulessin fluids calents rics en metalls que, en refredar-se, han precipitat minerals a dins dels filons. Concretament, s’hi ha trobat restes d’arsènic, pirita, quars i or microscòpic. Aquest últim, però, sovint disseminat i associat químicament a l’arsenopirita. Això vol dir que l’or no s’hi ha pogut trobar en palletes visibles com en altres punts, però sí amagat a dins d’altres minerals.