Traços de resistència
Fins al 31 de maig, el Museu Memorial de l’Exili acull 'Dibuixar és lluitar!', on es recopilen algunes de les il·lustracions creades pel barceloní Josep Bartolí

Arma i llapis. D’aquestes dues maneres Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1910 – Nova York, 1995) va defensar la República al llarg de la seva vida. Ara, i fins al 31 de maig, el Museu Memorial de l’Exili acull «Dibuixar és lluitar!», on es recopilen algunes de les il·lustracions creades pel barceloní. Es tracta d’una mostra comissariada per Jordi Bartolí, nebot de l’artista i fill de l’exili, on es mostren els dibuixos de guerra i exili, carregats d’acidesa i mordacitat, procedents d’una trentena d’obres publicades el 1944 al llibre Campos de concentración 1939-194…
Un conjunt d’il·lustracions que mostren, de forma cruenta i directa, les dures situacions viscudes en aquesta època convulsa, amb representacions acurades dels diversos agents que varen formar-ne part. Aquestes imatges varen ser publicades a Mèxic el 1944, el país on va refugiar-se Bartolí procedent de França, on va passar una llarga època internat en diversos camps de concentració des que va creuar la frontera el febrer de 1939, obligat a exiliar-se.
L’exposició també presenta, juntament amb aquestes obres, peces originals de l’artista, diverses de les quals es mostren per primera vegada fora del Memorial de Rivesaltes, que van des d’esbossos dibuixats als camps el 1939 fins a creacions més contemporànies realitzades a l’altra banda de l’Atlàntic.
JOSEP BARTOLÍ. Dibuixant i caricaturista, fou un dels impulsors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya el 1936. A la Guerra Civil va participar activament en el bàndol republicà lluitant en el front d’Aragó. El 14 de febrer va creuar la frontera cap a França, on va començar un periple de dos anys reclòs en diversos camps d’internament com Lamanère, Argelès-sur-Mer, Barcarès Saint-Cyprien, i Rivesaltes.
Durant l’ocupació nazi va estar a punt de ser deportat a Dachau, però va aconseguir escapar saltant d’un tren en marxa i va fugir cap a Mèxic. En aquest país va publicar els seus dibuixos a Campos de concentración (1939 - 194…) amb textos de Narcís Molins.
El 1946 es va instal·lar a Nova York, on va fer arrelar la seva carrera professional amb publicacions al Holliday Magazine o el Saturday Evening Post, i establint connexions amb Mark Rothko, Franz Kline i Jason Pollock, entre d’altres.
Fins al 1977 no va tornar a Catalunya, i des de llavors va efectuar diversos viatges compaginant estades als Estats Units.
LLEGAT. L’Ajuntament de Barcelona i Josep Bartolí van signar el 14 de setembre de 1989 un conveni pel qual l’artista feia donació a la ciutat de la propietat de 116 dibuixos. L’any 2019 la seva família va decidir cedir 270 obres al Memorial del Camp de Rivesaltes, un dels molts centres d’internament on van arribar molts exiliats.
Aquesta mostra forma part del projecte europeu Exilis 1936-1946, una iniciativa que vol reforçar la connexió a l’espai transfronterer català i francès al voltant de la memòria de l’exili, a través de la investigació, l’educació i la promoció del patrimoni històric compartit. El projecte dona resposta al repte de difondre la memòria dels desplaçaments forçosos en un context europeu.
«Dibuixar és lluitar!» continua amb el treball de difusió de la figura de Bartolí iniciat pel Memorial del Camp de Rivesaltes, que ja li va dedicar una exposició itinerant, anomenada «Josep Bartolí, els colors de l’exili», entre setembre de 2021 i setembre de 2022, on es convidava els visitants a descobrir la figura d’un artista que va enllaçar compromís i resistència amb creativitat i invenció gràfica.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari