La convivència entre els dofins mulars i els pescadors al cap de Creus és bona. Així ho assenyala l’estudi que l’entitat Submon fa al voltant del cap de Creus i les illes Medes. Les investigacions amb «el pilar bàsic» del sector pesquer constaten que la relació entre els pescadors d’arrossegament i els dofins mulars és estable i no perjudicial. 

A través de càmeres submarines col·locades a xarxes de pesca i d’un algoritme basat en intel·ligència artificial per destriar amb més eficàcia les parts del vídeo on apareix un exemplar, l’equip ha comprovat que els dofins segueixen les embarcacions pesqueres d’arrossegament i s’alimenten de les xarxes sense danyar-les. A més, des de l’inici del projecte, el 2017, s’han identificat 700 individus mitjançant fotografies de la seva alerta dorsal, com si fos una empremta digital.  En total s’han pres més de 90.000 imatges i s’han enregistrat  milers d’hores de vídeo.
Des del 2017, Submon, entitat dedicada a la conservació marina, estudia l’estat de la població de dofí mular en aquesta zona del litoral català. Poc després d’iniciar el projecte, l’equip va incorporar la col·laboració del sector pesquer, concretament amb els treballadors de les confraries de Roses i Llançà. Els pescadors no només avisen quan detecten presència de dofins, sinó que han participat en el disseny i desenvolupament del projecte. La responsable del projecte, Carla A. Chicote, explica que «hi ha pescadors que s’han implicat moltíssim, ajudant-nos a decidir on col·locar les càmeres o detectant on s’alimenten els dofins». Aquest treball ha permès estudiar, per primera vegada amb detall, com interactuen els dofins mulars amb les xarxes d’arrossegament. A través de càmeres submarines tipus GoPro instal·lades a les xarxes, l’equip ha pogut observar el comportament dels animals sota l’aigua. Les imatges confirmen que els dofins s’alimenten principalment dels peixos que queden a l’exterior de la xarxa, sense entrar-hi ni causar danys a les captures. 

El seguiment permet saber quins individus freqüenten la zona i si hi tornen al llarg dels anys. Els resultats indiquen que no es tracta d’una població resident i tancada, sinó que els animals es desplacen per tota la costa catalana i fins i tot pel golf de Lleó. Tot i això, alguns individus són habituals del cap de Creus.