L’Alt Empordà encara el 2026 amb una bona perspectiva de creixement residencial. Perquè segons les dades que acaba de publicar la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el 2025 es va tancar com l’any en què s’han concedit més visats a habitatge de nova creació de l’última dècada: fins a 347; és a dir, un 37,15% més dels que s’havien concedit durant el 2024. Recordem que el visat és el tràmit administratiu que certifica que un projecte compleix els requisits legals i professionals abans de començar les obres. És a dir, que són les validacions oficials dels projectes que ha de fer el col·legi professional i, com a tal, permeten dibuixar un escenari del que es construirà al territori en un futur immediat.

L’informe del COAC gironí indica que la superfície visada de la demarcació ha arribat als 768.298  m², 14,9% més que el 2024. I l’Alt Empordà ocupa el tercer lloc del rànquing comarcal, amb 112.213 m² visats, un 20,45% més que el 2024. D’aquesta superfície, 91.336 m² són d’habitatge (l’augment és del 24,24%) i els 19.143 m² restants de no habitatge (+0,8%). A Figueres es van visar 17.415 m².

L’informe també analitza el nombre d’expedients visats, que durant el 2025 se situa en 444; és a dir, un 9,6% més que el 2024. Això significa que l’Alt Empordà és la segona comarca gironina amb més expedients, només per darrere del Baix Empordà. En el cas concret de Figueres, n’hi va haver 41.

També cal destacar que bona part dels projectes visats corresponen a habitatges bifamiliars i unifamiliars de més de 500 m². I del total de la superfície, 73.108 m² van ser visats d’obra nova (amb un augment del 26%) i només 37.371 m² van ser de rehabilitacions (baixen un 3,6%). En aquest sentit, el president de la demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, celebra que «l’edificació a la província de Girona es manté estable, seguint un comportament similar al dels darrers anys», però alerta que la rehabilitació «és un repte prioritari» que «ha de deixar de ser l’assignatura pendent». «La seva promoció és essencial per millorar la qualitat del parc edificat i avançar cap a ciutats més saludables, eficients i sostenibles», conclou.