L’Aguait. Així s’anomena la col·lecció que ha publicat el volum Espai natural. L’Albera (Brau Edicions). Un treball on es recullen més de set-centes espècies de flora i fauna de l’espai natural de l’Albera, disposades per facilitar-ne una identificació ràpida. El volum està dissenyat per arribar a un públic molt ampli: «la presentació és molt diàfana, però sense anar en contra de la rigorositat i l’exhaustivitat», detalla Jenar Fèlix, coautor del text juntament amb Joan Budó.
Cada espècie que apareix al llibre està seleccionada a partir de certes premisses: «la freqüència, ja que és més fàcil identificar les que abunden més; o la singularitat, com podria ser el cas de la tortuga de l’Albera», apunta Fèlix. Les característiques de cadascuna d’aquestes espècies estan incloses en aquest volum, on es posa de manifest la gran biodiversitat del territori, d’una forma clara, amena i actualitzada. El text ja incorpora el llop, un retornat a l’ecosistema: «no el veurem segurament, però sí que cal tenir-lo en compte ja que és una espècie que genera molta preocupació popular, i també perquè és molt important per tancar els cicles ecològics de la zona», explica Fèlix.

L’ALBERA. Situat en territori fronterer, aquest espai natural és «molt solitari i salvatge. És recollit. No és un lloc de pas, has d’anar-lo a buscar», apunta Fèlix, que afegeix: «hi ha molts boscos extensos: Requesens, Baussitges..., que són poc freqüentats i on la natura en manté la conservació». A més, el Parc Natural de l’Albera compta amb multituds de basses i petits estanyols a peu de serra, d’origen geològic, «que ara se’ls està donant molt de valor. Tenen una gran quatitat de falgueres, flora, coleòpters aquàtics, sangoneres... Hi ha molta fauna associada a aquests ambients», puntuallitza l’especialista.

Malgrat això, el territori no s’escapa de l’efecte humà. Aquests darrers anys el seu impacte ha fet disminuir la biodiversitat de forma evident, com també ho ha fet la implantació d’espècies invasores com per exemple «la figa de moro (Opuntia ficus-indica), que lentament ha anat avançant i ara ens adonem que en penyasegats i en interiors agafa zones de forma exclusiva, i que arracona espècies com el fonoll marí (Crithmum maritimum)», detalla l’autor.

LA MIRADA. «La col·lecció es diu l’Aguait, observem la natura», i és precisament el que proposem: un acompanyament sobre com s’ha d’observar. Hi ha gent que està acostumada a anar al camp, que té molt clar a quina direcció ha de mirar, quina actitud ha de tenir davant un paisatge. Aixecar el cap per veure el rapinyaire, mirar cap a les brolles per veure segons quins insectes... D’altra gent no hi està tan avesada», explica Fèlix.  

El volum consta d’unes pàgines introductòries on gràficament es recullen cinc itineraris, en què s’indiquen i es detallen punts i formes d’observació per gaudir encara més de la natura. «No volem generar nous recorreguts, es tracta de donar unes pautes perquè dins del recorregut es puguin veure i identificar més especies». 

Aquestes puntualitzacions fan que els lectors parin més atenció quan es troben davant d’un punt amb alta diversitat biològica com una arbreda fluvial, que estiguin més preparats per veure rapinyaires en una zona de roquissar, i que tinguin en compte construccions com el monestir de Sant Quirze de Colera, on hi habiten una sèrie concreta d’espècies lligades a l’espai de les ruïnes.
L’autor defineix l’esperit del llibre: «focalitzar la lupa en segons quins llocs per ajudar la gent a observar. Quan una cosa la coneixes i pots posar nom al que observes és el primer pas per valorar-ho i estimar-ho».

TREBALL CORAL. El volum ha estat dos anys gestant-se, i és fruit d’un treball d’equip. Hi han participat fins a una desena d’il·lustradors, cadascun d’ells amb un grup i categoria determinada. L’elecció de quina espècie tenia segons quin dibuix ha estat feta per especialistes, que han  assessorat en tot moment sobre la informació que hi apareix. «Està fet amb cara i ulls, i amb moltes ganes», detalla Fèlix. També s’ha comptat amb un gran treball d’assessoria i la col·laboració d’experts i institucions.

La col·lecció continuarà editant nous llibres, seguint la mateixa pauta, oferint guies transversals de flora i fauna, amb falgueres, bolets, vertebrats i invertebrats. «La intenció és tenir en compte tots els grups i ampliar les zones» apunta Fèlix. De fet, ja s’ha publicat el segon volum, anomenat Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El seu format, pensat per formar part de les caminades a través de la natura, fa que a banda de les llibreries també es pugui adquirir als parcs naturals.