Està al capdavant de la colla lila des del desembre de l’any passat i en aquesta entrevista repassem l’últim any de la colla, les novetats i canvis que s’han executat, i avancem com seran els 30 anys i cap on mira el futur de l’entitat.   

Ara fa un any que està al capdavant de la Colla Castellera de Figueres. Quina valoració en fa?
A l’última assemblea que vam fer, que ens serveix per valorar l’any, la sensació de la Junta i de la Tècnica és que ha sigut un any positiu. La gent està contenta i la colla ens ha donat un vot de confiança per continuar un any més. Penso que hem complert tots, o bé la majoria, dels objectius que ens vam marcar, i encara ens queda un any més. 

Quins eren els objectius marcats?
Hi havia diferents temes; per exemple, pel que fa al local vam reformular un dels espais, també vam afegir un tercer lavabo perquè ens havia quedat una mica petit el tema dels serveis. Pel que fa a la colla, hem fet més activitats socials, tot i que encara n’hem de fer més. El tracte amb la mainada ha millorat molt i hem fet un gir a la comunicació a través de les xarxes socials, i penso que ha funcionat. 

Quins diria que són els reptes actuals que té la colla?
Si ens referim als castells, el repte és continuar amb els castells de 7 i 7 i mig. Tenim el sostre en un castell de 8, però actualment amb la gent que som no es pot fer. Vam intentar-ho abans de la pandèmia, però vam caure i no hem tornat a pujar-lo. I pel que fa a la colla, doncs l’objectiu és créixer. L’any vinent celebrem els trenta anys, són tres dècades d’una colla a  Figueres i penso que és important. 

El món casteller destaca, sovint, pels seus valors i el fet de crear pinya. Com es treballa aquesta cohesió? 
És difícil cohesionar tanta gent perquè tothom és del seu pare i de la seva mare... Des que tinc 18 anys he tingut un peu dins de la colla en diferents aspectes, però realment pensava que seria més fàcil, el tema de la cohesió. Al final, però, hem de pensar que venim a fer el que ens agrada, que és fer castells, i això ha de ser el més important. 

I el factor por, quan un castell cau, com ho treballeu?
De fet, l’any passat ens vam trobar amb diferents problemes d’aquesta mena perquè hi havia nenes que no volien pujar, ja que els feia por, i és una feina constant de fer-los costat, entendre la situació, explicar-los que, per exemple, enguany només hem caigut una vegada i no va passar res, però és obvi que la por hi és perquè quan vens a fer castells saps que els castells poden caure. Quan comencen a tenir més consciència del risc és més difícil. 

La passió castellera es porta a dins. Què cal tenir per ser-ne?
Vaig començar d’adolescent, vull dir, que no vaig néixer aquí com molta gent i penso que al principi vens sense saber ben bé què és això de fer castells i t’acabes quedant per l’ambient, la gent de la teva edat i els castells, òbviament. 

"Per Santa Creu, la nostra diada, comptarem amb dues colles molt reconegudes i de nivell alt"

L’any vinent la colla celebra els trenta anys. Com es planteja l’aniversari?
Per Santa Creu, que és la nostra diada més gran, hi haurà dues colles molt reconegudes i de nivell alt, i pensem que això dona molta força a l’actuació. Després també hi haurà moltes activitats socials, sortides a la natura, com ja fem, activitats tradicionals i alguna de més especial, i una sorpresa que encara no puc dir. 

Una de les problemàtiques és la manca de gent. Què diria a la població per poder fer més pinya?
La nostra zona no és tradicional pel que fa als castells. A la zona de Tarragona o Valls està molt més arrelat i és un altre món, és exagerat. A Figueres hi ha molta gent que no sap que hi ha una colla castellera i això és impensable en altres zones de Catalunya. A més a més, a vegades la gent ho veu com una activitat apartada o que costa d’entrar-hi, i és totalment al contrari, nosaltres estem oberts a tothom.
 

Al món casteller, la camisa te l’has de guanyar. Com funciona ben bé?
Aquí no paguem cap quota com a socis, no es paga res. El que t’has de pagar és la faixa, però la camisa te la guanyes quan fa un temps seguit i constant que vens als assajos i les actuacions. Els membres de la colla no han de pagar res, els desplaçaments els paguem nosaltres amb patrocinadors, l’Ajuntament de Figueres, actuacions a casaments, ja que si algú vol una actuació al seu casament, doncs aquesta la cobrem.  La gent demana molts de pilars. 

Parlant de pilars, un dels més icònics és el pilar caminant de Santa Creu. Quina dificultat representa?
La dificultat és trobar un pilar que sigui lleuger perquè en aquest cas cal fer un recorregut cap avall i molt assaig de pinya i que s’entengui molt. 

Cap on mira el futur de les i els liles?
El que volem és continuar com fins ara amb els castells de 7 i 7 i mig; el 5 de 7, que n’hem fet tres ; el 7 de 7, que necessitem més gent, i la torre de 7, que és un objectiu que tenim molt present. Com a presidenta, és que tothom estigui a gust i que no hi hagi mals rotllos.