Qualsevol podi té un origen. Quin és el teu?
La meva mare em va apuntar a taekwondo amb tan sols quatre anys, al Jan-Su Figueres, perquè volia un fill disciplinat i treballador des de petit, i el meu pare hi va estar d’acord. Hi he estat entrenant fins avui, diàriament, amb molt de sacrifici i sense rendir-me.

El Jan-Su és cabdal en la teva trajectòria esportiva, doncs.
Sí. El meu club ha estat importantíssim, sense ells no hauria fet res del que he aconseguit fins ara. El meu entrenador, en Javier Marrón, m’ha facilitat molt la feina i m’ha aconsellat sobre quins campionats són els millors per obtenir resultats. Ha estat preparant-me cada dia per poder arribar a l’elit d’aquest esport i ho continuaré fent per assolir els pròxims objectius.

També ha estat molt important en Joaquín Marrón, el pare d’en Javier, que ha estat com un pare per a mi; m’ha educat al gimnàs des dels meus inicis i ha estat cada dia amb mi, aconsellant-me els bons camins. I els meus companys també tenen un paper important: gràcies a ells i al bon ambient puc anar millorant.

Una millora que t’ha portat a obtenir grans resultats, recentment.
Els resultats d’aquest any han estat possibles gràcies a la feina que hi ha hagut al darrere. Durant molts anys he estat constant per poder arribar al nivell d’ara. Totes les competicions han estat importants, però em quedo amb el Campionat d’Espanya de Clubs pel fet d’haver quedat campió estatal, ja que no és una cosa que passi cada dia; serà un record que perdurarà. A més, m’encanta representar el meu club: és com casa meva, un orgull.

Com ha estat la preparació per poder tocar aquest èxit?
Sempre he treballat de valent, però sí que és veritat que a l’estiu vaig veure el calendari dels campionats i vaig pensar: ‘Anwar, t’has de posar seriós’. Em vaig passar tot l’estiu entrenant matí i tarda: sortint a córrer, entrenant tècnicament al gimnàs, veient milers de combats dels millors... La mentalitat també és clau, en el meu cap hi han passat tots els campionats que tindria i pensava en com els guanyaria, com si fos una pel·lícula. Aquest mètode de visualització me’l va ensenyar en Javi. 

I a partir d’ara, quin tatami tens més ganes de trepitjar?
Aviat tinc el Campionat de Catalunya sub-21, i el meu objectiu és guanyar-lo. Poc després hi ha el Campionat Absolut d’Espanya amb els millors de l’estat, i on aspiro a medalla.