Coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort i amb la declaració del 2025 com a Any Conxita Badia per part de la Generalitat de Catalunya, Palau-savardera ha celebrat una jornada anomenada «Descobrint Conxita Badia». L’acte s’ha celebrat aquest darrer diumenge al centre cívic del municipi i ha servit per posar en relleu el seu paper com a musa de grans compositors i com a veu fonamental de la cançó catalana del segle xx. La trobada ha comptat amb exposicions, projeccions i una xerrada que han permès apropar la seva dimensió artística i humana, explicada també des del seu entorn familiar empordanès.

Malgrat la celebració d’actes com el de Palau-saverdera, la figura de Conxita Badia (Barcelona, 1897-1975) continua sent avui poc coneguda pel gran públic. Tot i haver estat una de les sopranos més influents del segle xx, mestra de Montserrat Caballé, musa de Pau Casals i intèrpret predilecta de compositors com Enric Granados, Manuel de Falla, Eduard Toldrà, Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge, la seva influència va més enllà de l’àmbit musical.

Badia va ser molt més que una cantant excepcional: va esdevenir una ambaixadora de la cultura catalana en un dels moments més difícils de la seva història.

La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. L’exili la va portar primer a França i després a l’Argentina, on va desenvolupar una carrera internacional de gran èxit, va estrenar obres de compositors sud-americans i va intensificar la seva tasca pedagògica. En tornar a Barcelona el 1946, en plena dictadura franquista, Badia va continuar cantant, estrenant obres cabdals del repertori català i formant noves generacions de cantants, consolidant-se com una figura clau del patrimoni musical del país.El seu extens llegat de discs i enregistraments es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

ANY CONXITA BADIA. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest any el projecte Any Conxita Badia, amb l’objectiu de difondre el personatge, la seva trajectòria i obra. Les activitats de l’any resseguiran no només la seva petjada a Catalunya sinó també el seu exili amb activitats al Quebec, Mèxic i l’Argentina.

L’Alt Empordà ha esdevingut un dels territoris més actius en la recuperació de la memòria d’una de les veus més importants de la història. A Portbou se li va retre homenatge amb la projecció del documental Conxita Badia no existeix. L’acte va comptar amb la presència de la seva besneta, Eulàlia Domènech, directora del film, que recupera la figura de la soprano i la situa en el context de l’exili musical català provocat per la Guerra Civil i el franquisme.

El Festival de Peralada celebrat aquest estiu va acollir un concert molt especial a l’església del Carme, sota el títol Melodies compartides, dedicat al vincle artístic i humà entre Conxita Badia i Pau Casals. Els joves intèrprets Montserrat Seró (soprano), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano) van oferir un tribut delicat i emotiu, amb interpretacions d’El cant dels ocells o La balada de la nova Solveig, que va demostrar la vigència del llegat de Badia.