Un model d’alimentació sostenible
Un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona aposta per escorxadors locals i posa l’exemple de l’Armentera

L’evolució de la ramaderia en els darrers 50 anys ha portat a una creixent industrialització del sector. Com a conseqüència, l’activitat ramadera s’està concentrant en grups molt reduïts d’empreses i això està fent desaparèixer la petita i mitjana pagesia. Aquesta anàlisi d’experts es posa de manifest en el darrer estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). L’informe aposta per estendre el model de l’escorxador de l’Armentera per garantir l’alimentació sostenible.
L’anàlisi conclou que aquesta instal·lació és una peça clau per a la supervivència de la petita i mitjana pagesia. «És literalment la diferència entre la viabilitat i la inviabilitat de moltes explotacions», assegura. A més, mostra que cada euro públic invertit mobilitza fins a 8 euros d’activitat econòmica local. Per això, l’IDRA proposa desenvolupar un Pla Nacional d’Escorxadors de Baixa Capacitat. Això evitaria que la pagesia es veiés abocada als macroescorxadors, cosa que els fa perdre marge, autonomia i capacitat de decisió.
En l’ànàlisi es posa l’exemple de la producció de porc en què només cinc companyies (Vall Companys, BonÀrea, Costa Brava Foods, Casa Tarradellas i Olot Meat Group) sumen 10.000 milions d’euros de facturació i més de 500 MEUR de beneficis. Paral·lelament, han tancat 15.000 finques porcines i, les que continuen amb l’activitat, han multiplicat per cinc la seva grandària. Un canvi que ha anat acompanyat d’un declivi dels escorxadors municipals: n’han tancat més 200 en els últims 40 anys.
Per als autors de l’estudi, l’escorxador de l’Alt Empordà, de titularitat pública i gestió comunitària, és un model de governança innovador. Permet als productors esquivar intermediaris industrials i desenvolupar circuits curts de comercialització alimentària (CCCA). També es considera l’escorxador de proximitat imprescindible per conservar races autòctones, rares o patrimonials; i per mantenir paisatges agraris diversos
La principal proposta de l’IDRA és que l’Armentera no sigui una excepció i proposa polítiques públiques per estendre el seu exemple.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari