A finals de novembre, el Club Bàsquet Adepaf va celebrar una roda de premsa al restaurant Txots, patrocinador de l’entitat, per donar a conèixer una notícia esperada: el retorn de tots els seus equips a Figueres, després d’uns anys repartits arreu de la comarca –especialment, a Castelló d’Empúries i Llançà– per falta d’instal·lacions a la ciutat. Per al president del club, Oriol Rabert, tornar a casa és una bona notícia, però amb matisos: «És molt important per a nosaltres, però només tenim unes poques hores més de pistes d’entrenament i fem preparacions en condicions precàries –compartint pista, entrenant a exteriors a les nits d’hivern...–; en tot cas, és una bona notícia, perquè l’organització del club dispersat per la comarca era inviable». 

Per a Rabert, però, aquest «reajustament no soluciona ni de bon tros la problemàtica». De fet, tot el contrari, perquè considera que «ara es fa més palesa que mai ‑en referència a la manca d’instal·lacions–, ja que estem realment molt estrets». «A Figueres, des de fa dècades, ens trobem a la cua de Catalunya pel que fa a instal·lacions esportives, i els clubs ja no sabem què fer perquè se’ns escolti. Van canviant els governs i ningú és capaç de fer el que fa falta: o un nou pavelló o, simplement, cobrir les pistes exteriors del Roser Llop, que seria molt més fàcil, ràpid i econòmic».
Precisament, durant l’acte al Txots, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Figueres, Pere Montserrat, va subratllar que s’està treballant en un tercer pavelló, situant el 2026 com un exercici important perquè es pugui avançar.

«DESAVANTATGE COMPETITIU». Per al president de l’Adepaf, aquesta situació genera greuges competitius. «El que no pot ser és que el sènior de Primera Catalana –l’equip comarcal que competeix a la categoria més alta– no pugui entrenar mai a la pista central del Roser Llop, on juguem els partits, i que les pistes laterals no siguin adients per aquesta categoria: això és un desavantatge competitiu respecte a la resta d’equips». Aquest fet, puntualitza Rabert, s’afegeix a altres casuístiques, com ara que la línia femenina que neix a la CEBA, l’UCAP –unió de l’Adepaf amb el Peralada– es vegi obligada a jugar a Peralada íntegrament, o que els dos equips de veterans hagin de fer les sessions d’entrenament a Llançà i Castelló.  

PERTINENÇA. A l’espera de solucions, des de l’entitat valoren el retorn de manera dual. Per un costat, logísticament: les famílies es poden organitzar millor. I per l’altra, des de la pertinença. «Tenim contacte entre els diferents equips, cosa que fins ara era molt complicada, i això fa que tothom qui vulgui pugui anar a veure els partits de la resta», conclou Rabert. Un bon exemple d'això es va veure diumenge en el triomf del sènior, líder incontestable a Primera Catalana, que va batre el Blanes (66-61).