Les restriccions al Parc Natural del Cap de Creus, especialment en temporada alta, s’han posat com a exemple de bona mesura per a la preservació de la seva fauna i flora. El cas d’aquesta zona de l’Alt Empordà s’ha comparat amb quatre espais protegits de fora de la comarca (Reserva Nacional de Caça de Boumort, Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, Parc Natural dels Ports i Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa). La conclusió és que la presència cada vegada més nombrosa de visitants està modificant el comportament d’espècies de mamífers, especialment el senglar, el cèrvol, la guineu i la cabra salvatge.

La recerca, feta en el marc del projecte Flow4bio, coordinat per la Fundació Emys i amb la participació del CTFC, SEO BirdLife i la Fundació Trenca, ha analitzat l’activitat de la fauna en aquests quatre espais, basant-se en dades de 48 càmeres de fototrampeig. A la vegada, s’ ha utilitzat l’aplicació Strava per determinar els camins més freqüentats. Alguns dispositius s’han situat en camins molt transitats, d’altres en senders adjacents i d’altres en zones de control sense pas de persones. Mariano Feldman, un dels investigadors, apunta que «amb les primeres anàlisis veiem que la majoria de mamífers mitjans i grans tendeixen a evitar els camins molt freqüentats, on es concentren més gent i més vehicles». A partir d’aquí, les entitats demanen reforçar la regulació davant l’auge de visitants en aquests espais.

L’exemple del Parc Natural del Cap de Creus, que rep prop de 800.000 visitants l’any, s’ha posat sobre la taula de la mà del seu director, Ponç Feliu, el qual recorda que després de la pandèmia es van arribar a registrar fins a 1.200 vehicles en un sol dia a la punta del cap de Creus. Feliu assegura que «això era insostenible, no només per l’impacte ambiental que hi ha en aquest entorn, que és molt fràgil, sinó també perquè feia inviable el gaudi de les persones». En aquest sentit, ja fa anys que a la zona s’hi apliquen mesures com l’obligació dels visitants d’aparcar a l’inici del parc i només poder arribar fins a la punta del cap mitjançant un bus llançadora.

L’estudi del projecte Flow4bio es va presentar a principi de desembre, en el marc del primer simposi d’Ecologia del Lleure, al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG).