La primera alcaldessa de la història del  municipi fa la valoració de l’any 2025 i exposa quin ha de ser l’Armentera del futur. 

Quina valoració fa de l’any que tancarem aviat?
En aquesta legislatura, el PUOSC va sortir després de les eleccions i a nosaltres ens n’ha tocat l’execució el 2027, així que potser ni el veurem... Som un poble petit amb poc finançament de fons propis i amb segons quines subvencions ens hi hem de mirar molt. Tenim un pressupost limitat i només de manteniment i neteja ja se’n va molta part. A més a més, quan vam arribar ens vam trobar un crèdit que encara estem pagant. I, en aquest sentit, el que no volem és endeutar el poble, i hem de ser prudents amb la gestió; per això  hem sigut molt conservadors. El que hem fet ha sigut posar el poble a un nivell de neteja i manteniment que no tenia i invertir en la vida cultural del poble, ja que era una assignatura pendent. Ens calia que el poble tornés a participar, a sortir al carrer i a recuperar la identitat.

I pel que fa a  projectes pendents, tenim el tancament de la pista esportiva, però l’Armentera té un problema, o bé, en té molts, però un d’important és que la sala on fem les festes és molt petita. I per resoldre-ho, disposem d’una pista coberta només pel sostre i ara tenim el projecte de tancar-la, no de manera definitiva, sinó amb tancaments que es puguin moure.

Un dels projectes pendents és la tan reclamada  escola. Com està el tràmit? 
Fa dotze anys que estem en barracons. Inexplicablement, Educació va decidir enderrocar-la i és un tema que ens costa de pair. Insistim al Departament, però tot va lent. És una assignatura pendent perquè moltes famílies s’han traslladat al poble arran de la pandèmia, la població ha crescut en tres-centes o quatre-centes persones, hem passat de sis-cents habitants a mil i escaig, i hi ha famílies que valoren molt els serveis de la llar d’infants i l’escola. Hi ha més d’un centenar d’alumnes, i la llàstima és que falti la infraestructura principal. 

Una de les problemàtiques que es va exposar al delegat del Govern a Girona és el transport per a estudiants.
Sí, el transport per a l’alumnat que ja no fa l’ensenyament obligatori. Això és un greuge comparatiu amb els centres urbans. És un fet que en un entorn urbà té una incidència i en un entorn rural en té una altra de totalment diferent. En un entorn urbà hi ha transport públic com a alternativa, en canvi, en un entorn rural és el mateix que dir: «no pots estudiar perquè no hi ha transport». És un greuge discriminatori; des d’aquí hem fet cartes al síndic de greuges i a Educació, que ens diuen que és perdre el temps, però volem que quedi constància de la circumstància que patim. 

I pel que fa a altres serveis, quines mancances actuals hi ha?
Un problema crònic que tenen molts ajuntaments, i nosaltres també, és la gestió de residus. Quan vam entrar al govern, s’havia aprovat el porta a porta, però encara està pendent des de l’estiu del 2023. Això depèn del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE), i no sé si nosaltres el veurem, el porta a porta, però la gestió de residus és molt important. 

"Hem bloquejat l’habitatge d’ús turístic per decret d’alcaldia"

Deia que el poble havia crescut molt. Quina radiografia fa d’una de les problemàtiques actuals com l’habitatge? 
Hi ha hagut diferents problemes pel que fa a l’habitatge. Per exemple, l’habitatge d’ús turístic (HUT), que tot i que no estem al límit de la xifra, per decret d’alcaldia l’hem bloquejat, ja que ens fa por que creixi molt perquè venia molta gent a veure què podia comprar per fer-ne ús turístic, i si tot és habitatge turístic, la gent que està de lloguer, com jo mateixa, què haurem de fer? Marxar del poble?

Decisions així mai són fàcils.  
Cert, i hi ha gent del poble que tenia projectes..., però penso que governar vol dir ser valent i assumir reptes i decisions, i si les pots explicar a la població, la gent hi pot estar d’acord o no, però es veu la intenció que hi ha al darrere. De moment el tema de l’HUT el tenim congelat perquè també tenim una urbanització molt gran per a desenvolupar i estem intentant incidir en aquesta línia, ja que hi ha molts constructors immobiliaris que han comprat algunes parcel·les i no les desenvolupen, i això també és un problema. D’altra banda, estem rehabilitant un espai per fer-hi un local polivalent.
 
Quins projectes queden al tinter, doncs? 
Amb el PUOSC volem rehabilitar alguns carrers del poble i, sobretot, reconstruir la xarxa de clavegueram, ja que està en males condicions i hi ha zones en què ni existeix. Això ja és una qüestió de salut pública i per a nosaltres això passa per davant de qualsevol obra que potser ens donaria més repercussió però no és tan necessària. 

I cap on ha de mirar l’Armentera del futur? 
Doncs l’Armentera del futur ha de poder oferir una escola en condicions als nens i nenes del poble i tenir habitatge per a tothom. A més a més, tenir un poble net i recollit. 

I com a alcaldessa, amb la mirada posada a les eleccions municipals del 2027?
De moment no m’ho he plantejat. Encara queda un any i mig, que per a mi és molt de temps, i poden passar moltes coses, per això prefereixo ser prudent.